De cara al curs 2023-2024, d’aquí a tan sols tres anys, Mataró comptarà amb 230 alumnes menys que entraran a P3. Un descens molt significatiu que exemplifica la tendència demogràfica a la baixa que està experimentant la ciutat, i el país en el seu conjunt, durant la darrera dècada. Després del darrer ‘boom’ experimentat l’any 2008, la crisi econòmica i la frenada de la immigració va fer que el nombre de naixements caigués en picat. En els darrers anys s’ha estabilitzat i fins i tot crescut de nou, degut precisament a una certa millora de l’economia que ha reactivat l’arribada de població forània i també la mobilitat interna (cap a l’àrea metropolitana i les seves corones), però les xifres segueixen sent força baixes.

Aquest fet, que té un impacte a molts nivells i sovint amb connotacions negatives, també afecta el sistema educatiu. Però moltes veus consideren que, en aquest cas, la davallada demogràfica és una oportunitat per a les escoles i instituts del país. El sistema escolar ha d’afrontar un descens de la demanda, i té bàsicament dues vies per fer-ho: mantenir els recursos existents, en matèria d’escoles i equips docents, i reduir les ràtios d’alumnes (menys estudiants per professor i aula); o bé quelcom més dràstic: a menys demanda, tancar línies o fins i tot escoles.

“La possibilitat de reduir les ràtios és una oportunitat única per afrontar els principals dèficits que presenta el sistema educatiu català” (Pau Miret)

Els Ajuntaments, les comunitats educatives i els experts en l’àmbit pedagògic preguen perquè es prengui el primer camí. “La possibilitat de reduir les ràtios és una oportunitat única per afrontar els principals dèficits que presenta el sistema educatiu català: la manca de recursos per aplicar nous models pedagògics, i la lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar”, explica Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

classe primària

De cara al curs 2020-2021, a Mataró no es preveu reduir cap línia de P3 malgrat el descens progressiu de la demanda, segons ha avançat Serveis Territorials d’Ensenyament a la Generalitat. En canvi, s’haurà de fer front a un augment puntual de 4 línies a secundària per acollir el repunt de natalitat de fa 12 anys. Des del consistori, però, volen una planificació que vagi més enllà del curt termini, conscients que si no es fa així, amb el pas dels anys s’acabarà optant per tancar grups. Per aquest motiu estan treballant en un document que abasti fins a 2025, que el govern municipal portarà al Ple per aprovar-lo i presentar-lo a la Generalitat, on s’hi dibuixi el mapa educatiu de la ciutat durant el proper lustre. El consistori vol empènyer el departament d’Ensenyament cap a la decisió de fer disminuir les ràtios. “Ho veiem com una oportunitat, però primer hem de saber cap a on anem”, explica el regidor d’Educació, Miquel Àngel Vadell. Des de l’Institut Municipal d’Educació (IME) lamenten que, en l’actualitat, “acabem deixant en mans de les famílies, durant el procés de preinscripcions o de matrícules, que hi hagi grups d’escoles públiques o concertades on quedin massa vacants i s’acabin abocant al tancament”, com diu Vadell.

De fet en el curs actual una de les víctimes va ser l’Escola Pia Santa Anna, que va haver de tancar un grup de primària. Les escoles concertades de la ciutat, per aquí aquests tancaments de grups és especialment problemàtic, han vist les orelles al llop i semblen més disposades a col·laborar amb el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat per arribar a acords de planificació. “Hem de saber controlar i definir l’oferta de places, ben repartida i equilibrada a la ciutat, per afavorir el descens de les ràtios i alhora lluitar contra la segregació escolar”, apunten a l’IME.

“Amb les dades dels darrers anys podríem estar en 17 o 18 estudiants per aula a primària i ens mantenim pels 25” (Miret)

Hi ha veus, però, que temen que l’aposta de la Generalitat serà la mateixa que en el passat: eliminar grups enlloc de reduir el nombre d’alumnes per aula i professor. “És el que ens diu l’experiència, així que ara no hi tinc gaire confiança”, apunta l’investigador Pau Miret, que recorda que el país viu en davallada demogràfica des de finals de la dècada passada i això no s’ha traduït pas en un descens de les ràtios. “Podríem estar en 17 o 18 estudiants per aula a primària i ens mantenim pels 25”, lamenta. Miret constata que “si fóssim una societat valenta veuríem el descens de la natalitat no pas com un problema, sinó com una avantatge”, afirma. Com una oportunitat, afegeix, de “transformar un sistema escolar com el nostre que avui encara és molt anacrònic, basat en la memorística i en el treball tancats a l’aula”.

Les ràtios actuals, especialment a primària, impedeixen l’aplicació de mètodes pedagògics renovadors, d’apostes educatives innovadores que vagin més enllà de la classe tradicional. “Amb tants alumnes a l’aula, els mestres es veuen sobrepassats, prou en tenen amb controlar tots els nens i nenes”, resol l’investigador. Reduir el nombre d’alumnes per aula sense disminuir els recursos humans ni econòmics destinats a l’educació permet comptar amb més professors, entre ells més especialistes (de matèries com idiomes estrangers o música, o bé psicopedagogs i integradors) que permetin una atenció més indivualitzada als alumnes.

“Actualment deixen en mans de les famílies i les seves tries que s’acabin tancant grups d’escoles públiques o concertades, i això no pot ser” (Miquel A. Vadell)

L’objectiu, afegeix, hauria de ser la lluita contra el fracàs escolar, entès com l’abandonament de l’educació abans dels 18 anys. “Malgrat que en els darrers anys ha baixat, seguim prop del 25%, 15 punts per sobre de la taxa que des d’Europa es considera com a màxima acceptable”, resol Miret. “Aquesta dada sí que ens hauria de preocupar, i no pas el descens de natalitat, que precisament és una oportunitat que se’ns presenta per poder fer-hi front”, afegeix.