Esperar dues hores per banyar-te per la digestió. Realitat o mite? Foto: iStock.
Esperar dues hores per banyar-te per la digestió. Realitat o mite? Foto: iStock.

El tall de digestió: Mite o realitat?

Conegut popularment a casa nostra com a “tall de digestió”, el contrast calor corporal-aigua freda pot provocar reaccions adverses al cos malgrat que, com a tal, no sigui un tall de digestió

Qui no ha esperat dues hores després de dinar per tornar a banyar-se a la platja o a la piscina? Estones que es feien eternes i que dins nostre representaven un temps valuosíssim de diversió perdut. La Generalitat de Catalunya recull entre les seves recomanacions per al bany que "respectem un mínim de dues hores per banyar-nos després de menjar". Aquests consells per un bany segur afegeixen: "eviteu estar-vos massa estona a l'aigua i submergir-vos durant gaire temps, ja que això disminueix les defenses de l'organisme".

La Creu Roja, en la mateixa línia de l'administració catalana, també recomana evitar el bany mentre s'està "fent la digestió". Aconsellen esperar un temps aproximat al voltant de dues hores (especialment després d'àpats abundants) per prevenir el "tall de digestió".

Però darrerament han estat moltes les veus que han qüestionat precisament el concepte de "tall de digestió". De fet, el reconegut pediatre Carlos González asseverava en un article a l'Ara Criatures que el "tall de digestió és un mite i una creença popular sense fonament". González explicava en aquest text que "no existeix cap estudi científic que indiqui que banyar-se després de menjar presenti un perill particular, ni cap motiu racional per esperar dues hores". Tot i que la Generalitat i la Creu Roja recomanen esperar aquest temps prudencial, el pediatre explica que "cap organisme seriós en llengua anglesa recomana deixar passar un temps entre el menjar i el bany".

El que sí que està documentat i segurament es pot relacionar amb el que popularment es coneix com a "tall de digestió" és la hidrocució, un xoc provocat per un canvi brusc de temperatura. Aquest canvi se sol produir quan accedim a l'aigua freda després de passar molta estona a una temperatura elevada. Un xoc que ens pot provocar malestar, sensació de mareig o vertigen, mal de cap, fatiga, pell de gallina, sensació de calor i envermelliment de la pell entre altres. Un quadre que acostuma a ser lleu, però que també pot acabar provocant, per culpa de l'augment de la pressió arterial causat pel contrast de temperatures, una pèrdua de coneixement o un infart. Un dels perills també passa perquè tots aquests símptomes ens agafin dins l'aigua, cosa que podria representar problemes afegits.

Com evitar aquesta situació

La qüestió és com podem evitar aquesta vasoconstricció provocada pel canvi brusc de la temperatura (la calor de l'estiu xocant contra l'aigua freda del mar o de la piscina). D'entrada, per aquest i d’altres motius, s'aconsella evitar l'exposició prolongada al sol, però a més cal intentar entrar de manera progressiva a l'aigua. La idea és preparar el cos perquè es pugui adaptar al canvi de temperatura. També es desaconsella entrar a l’aigua freda just després d’haver fet exercici físic intens. Deixar de banda l'alcohol i fer àpats lleugers quan estem a la platja o a la piscina també facilita l'equilibri de temperatura entre el cos i l'aigua. Ja ho veieu. Mite o realitat segons es miri.

Font principal: Ara Criatures

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive