El TC avala que les menors puguin avortar sense consentiment patern

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dimarts, dia 18 de juny, per set vots contra quatre, la reforma de la llei de l'avortament del 2023. Aquesta decisió permet que les joves de 16 i 17 anys puguin interrompre voluntàriament el seu embaràs sense haver de demanar el consentiment dels seus pares. Aquesta mesura ha estat un punt de controvèrsia, ja que modifica significativament la legislació anterior i obre un nou capítol en els drets reproductius a Espanya.

Aquesta reforma representa un canvi important respecte a la llei anterior, que exigia el consentiment parental per a les menors d'edat. Amb aquesta nova normativa, es reconeix la capacitat de decisió de les joves sobre el seu propi cos, una demanda llargament defensada per diverses organitzacions feministes i de drets humans. Els defensors d'aquesta mesura argumenten que garanteix l'autonomia de les joves i protegeix el seu dret a la salut reproductiva.

Prohibició de l'assetjament i altres modificacions

A més de permetre l'avortament sense consentiment parental, la reforma també introdueix altres canvis significatius. Una de les mesures més destacades és la prohibició de l'assetjament a les dones que acudeixen a avortar als centres mèdics. Aquesta mesura té com a objectiu protegir les dones de possibles intimidacions i garantir que puguin accedir als serveis mèdics amb seguretat i dignitat. Els grups antiavortistes sovint organitzen protestes a les portes dels centres, cosa que pot crear un entorn hostil i estressant per a les pacients.

A més, la nova llei suprimeix els tres dies de reflexió obligatoris que establia la legislació del 2010. Aquesta eliminació és significativa, ja que elimina una barrera que moltes dones consideraven innecessària i paternalista. Els tres dies de reflexió eren vistos per molts com una manera de qüestionar la capacitat de decisió de les dones i de retardar un procediment mèdic que, sovint, és urgent.

Un altre aspecte clau de la reforma és la priorització de la sanitat pública com a referència per a l'avortament. Aquest canvi busca garantir que totes les dones, independentment de la seva situació econòmica, tinguin accés a un avortament segur i de qualitat. Així, es pretén reduir les desigualtats i assegurar que l'atenció mèdica en aquesta àrea sigui accessible a tothom.

Vots particulars i oposició

Malgrat l'aprovació de la reforma, no tots els membres del TC han estat d'acord amb els canvis. Els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel han anunciat un vot particular en contra de la reforma. Aquests mateixos magistrats ja es van oposar a avalar la llei de l'avortament del 2010, mantenint una postura conservadora respecte a aquest tema. Els seus vots particulars reflecteixen la divisió existent dins del Tribunal Constitucional i la societat espanyola sobre els drets reproductius i l'avortament.

D'aquesta manera, la decisió del TC d'avalar la reforma de la llei de l'avortament del 2023 representa un pas important en la protecció dels drets reproductius de les joves de 16 i 17 anys a Espanya. Aquesta mesura, juntament amb la prohibició de l'assetjament i la supressió dels dies de reflexió, marca una nova etapa en la lluita per garantir l'accés segur i equitatiu a l'avortament. Tot i això, la controvèrsia i la divisió dins del tribunal i la societat reflecteixen que el debat sobre aquest tema està lluny d'acabar-se.