Res de pantalles fins als 4 anys, ni móbil fins als 12

Moltes famílies es pregunten fins a quin punt s'han d'establir límits en l'ús de les pantalles entre els infants i els adolescents. Una nova guia sobre aquest àmbit que acaba d'editar la Generalitat ho estableix, per primer cop, de manera molt clara. El resum és: res de pantalles fins als 4 anys, i el mòbil fins als 12, a l'inici de secundària. El document, sota el títol 'Les tecnologies digitals a la infància, l'adolescència i la joventut' estableix aquestes limitacions clares i ofereix tota mena de consells per treure tot el profit educatiu, social i d'oci dels mòbils, tauletes i ordinadors, evitant-ne els riscos associats.

La nova guia editada per la Generalitat es pot consultar en aquest enllaç

Sara Soria, psicòloga clínica de la Unitat d’Atenció al Joc Patològic i Altres Addiccions Conductuals del Consorci Sanitari del Maresme, celebra l'edició d'aquesta guia (que es pot consultar en aquest enllaç) precisament per la seva claredat a l'hora de donar resposta als dubtes que mares i pares es plantegen en aquests àmbits. La publicació, destinada a famílies, centres educatius i altres espais socialtizadors, evita demonitzar les pantalles i les noves tecnologies. "No té sentit mantenir la dicotomia entre món virtual i món real perquè ens allunya dels adolescents i joves, per a qui són dues realitats complementàries", resol Soria, que assenyala que la pregunta que cal fer-se "no és si usem o no aquestes tecnologies, sinó si ho estem fent com cal".

"Els nadons queden hipnotitzats per la pantalla, però no n'aprenen res"

La guia, entre d'altres, estableix quins usos s'han de fer de les pantalles en funció de l'edat i dels espais en què s'utilitzen, així com el temps d'ús recomanable. I deixa molt clar que de 0 a 3 anys, res de res. Cal evitar les pantalles de totes totes, quelcom contrari al que passa en moltes famílies on els nadons gairebé neixen amb un mòbil o tauleta sota el braç. "L'infant d'aquest tram d'edat que es queda enganxat a una pantalla ni està aten ni aprèn, sinó que està simplement hipnotitzat", assenyala la psicòloga de l'Hospital de Mataró.

Dels 0 als 3 anys, segons assenyala la guia de la Generalitat, els riscos associats a l'ús de pantalles són massa elevats, i van des del retard en el desenvolupament del llenguatge fins al desenvolupament d'obesitat, a més de provocar que l'infant rebutgi formes d'oci diferents, més convencionals i alhora més adequades per a l'aprenentatge, que es basa en les experiències reals, de tacte i de vincle.  

Fins als 12 anys l'exposició a la pantalla ha de ser limitada i supervisada per adults

Dels 4 als 6 anys es recomana una exposició limitada i sempre supervisada, de menys de 30 minuts al dia. Dels 7 als 12 anys es proposa un increment progressiu de l'ús fins a un màxim d'una hora al dia, i encara supervisat, en espais comuns i oberts (és a dir, fora de l'habitació perquè no es pugui consumir d'amagat). En arribar a l'adolescència, que en aquest cas s'estableix als 12 anys o en el salt a secundària, cal començar a respectar l'autonomia d'ús i la intimitat del noi o noia, però també establint certs límits que cal negociar. En aquest sentit, s'estableix precisament els 12 anys com la millor edat perquè l'adolescent tingui el seu primer mòbil. 

Cal estar atent als signes d'alerta per un mal ús del mòbil entre els adolescents

El fet de no supervisar directament què consumeix el fill adolescent al mòbil fa que mares i pares hagin d'estar atents a possibles signes d'alerta que puguin indicar un ús excessiu o patològic. Per exemple, que es concentri en excés a la pantalla i no respongui a altres estímuls, que se sobreexciti o es tensi en excés durant el seu ús, que mostri una necessitat imperiosa de connectar-se just quan arribi a casa, que es posi massa nerviós quan és a llocs sense cobertura, si mostra angoixa o irritabilitat quan no pot fer ús d'aquests aparells, quan perd interès per altres activitats lúdiques o pels amics habituals, quan no respecta els horaris pactats en qüestions com la son, els àpats o la higiene, o si apareixen despeses excessives en apps i accessoris.

Mòbils, tauletes i ordinadors també suposen grans avantatges educatius, socials i d'oci

"L'adolescència es defineix com a etapa de canvi, on es pot ser propens als riscos de problemes identitaris i de relacions socials que es poden veure incrementats per un mal ús de les tecnologies digitals", relata Soria, que assenyala fenòmens com ara l'assetjament online, el 'grooming', el robatori d'identitat o les estafes per mètodes com els sms. Sigui com sigui, no cal fixar-se només en els perills dels mòbils i de les pantalles en general, ja que també suposen un enorme ventall d'avantatges a nivell educatiu, social, relacional i de formes d'oci. "Hem d'establir pactes, fomentar un ús autònom i responsable, i per això com a pares i educadors els adults hem de ser els seus models, hem de revisar quins usos en fem nosaltres mateixos. ", assenyala la psicòloga.