Per Nadal, de primer, la companyia

Si ja és dur lluitar amb una discapacitat intel·lectual, encara ho és més en Nadal. Sobretot si, com els passa a David Jordán o a Eduard T., la família ja no hi és i el pla que queda és passar les festes sol. La Fundació el Maresme tracta que les persones amb aquestes dificultats no afegixin als seus problemes la solitud en aquestes dates. Hem estat al dinar de Nadal de la residència Alarona, i això és el que ens han explicat mentre es bullien els galets.

A les 7 de la tarda, del dia 24 de desembre, en David ja fa un temps que està assegut a casa amb la Maria, repassant en silenci la col·locació de les peces del pessebre. Quan arriba el fred i s'acosta desembre, a totes les cases comença a parlar-se de la gestió dels dies 24, 25 i 26. Es plantegen, idealitzen o alternen diversos escenaris possibles, hi ha famílies que junten a més de trenta persones a la taula, hi ha qui prefereix fer-ho més íntim, alguns voldrien partir-se en dos per poder estar en diversos llocs alhora i per a moltes altres persones, per diverses i variades raons, aquestes dates suposen tot un repte. En David Jordán sempre havia celebrat aquestes dates tan significatives amb la seva família, però des que els seus pares van morir i està al SAVI (Programa de Suport per a la Vida Independent), els seus Nadals són diferents.

Durant l'any, en David treballa com a jardiner de dilluns a divendres en un centre especial de treball des de fa més de quinze anys i comparteix pis, sota la supervisió del SAVI (Programa de Suport per a la Vida Independent), amb la seva companya i gran amiga Maria Ortega. Tots dos són persones amb diversitat funcional, Maria va fer cinquanta anys aquest any i en David en té quaranta-dos. Comparteixen un pis molt acollidor que, a principis de desembre, tots els anys decoren amb elements nadalencs. Al menjador especialment no falta detall, hi trobem l'arbre, el pessebre, el calendari d'advent i les enganxines de gel a la finestra. La Maria i en David es coneixen i viuen junts des de fa molts anys, a ella li encanta el Nadal i aquest any va organitzar la seva agenda a principis de mes. La nit del 24 va sopar amb els seus cosins i el 25 i 26 va anar a dinar amb la família d'en Fernando, el seu nuvi. El que més li agrada a la Maria del Nadal és poder compartir temps amb la gent que estima, els petits detalls i decorar la seva casa. "Aquest any en David ha volgut decorar la casa amb mi, fa uns anys no li agradava gens", explica Maria, i és que per en David els Nadals tenen un gust agredolç, gaudeix i celebra aquests dies, però enyorar i recorda la seva família. Abans que la seva mare morís, ho celebrava amb ella i posteriorment amb els seus cosins. "Cada vegada em torna a agradar més el Nadal, l'únic que no m'agrada gens és el caga-tió", confessa en David Jordán, que pensa que la tradició catalana de fer cagar el tió únicament té gràcia pels nens molt petits, però que per a ell que és un adult no té cap mena de sentit.

Tot i que els dos, alguns dies assenyalats, tinguin plans diferents, aprofiten la resta de dies de vacances per convidar els seus amics i amigues a casa, buscant qualsevol excusa per ajuntar-se i trobar-se tots, ja que tant la Maria com en David coincideixen que durant la pandèmia, el pitjor van ser les restriccions que no els van permetre gaudir d'estar junts en grup.

La coordinadora del SAVI (Programa de Suport per a la Vida Independent), la psicòloga Mireia Martín juntament amb un gran equip de professionals s'encarreguen d'atendre cadascuna de les persones del servei de manera personalitzada. "Partim de la idea que cada persona és única i diferent, en aquest programa tenim la sort de poder tractar-les com és, no totes les persones que nosaltres atenem necessiten el mateix tipus de suport", explica Mireia. Quan s'acosta el Nadal, la coordinadora parla amb totes les persones ateses sobre com tenen pensat celebrar les festes, els pregunta si aniran amb les seves famílies i intenta proporcionar alternatives per a persones com en David, que si no fos pel servei del SAVI podrien trobar-se soles un 25 de desembre. En aquests casos, es plantegen diverses opcions, en el cas d'en David, igual que l'any passat, anirà a celebrar el dia de Nadal amb un grup de persones que viuen als centres residencials de la Fundació el Maresme que, per diversos i variats motius, no van amb les seves famílies i es reuneixen tots en una casa per dinar. També per celebrar el Nadal i acomiadar l'any, des de la institució, s'organitza un sopar per trobar-se i es fa un amic invisible, perquè totes les persones facin i rebin un regal.

25 de desembre

Aquest any, totes les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional ateses al servei residencial de la Fundació el Maresme que no tenen família, o no han pogut celebrar el Nadal al seu costat, s'han reunit a la nova residència Alarona de Mataró per gaudir del 25 de desembre. Cap a la una del migdia, han anat arribant totes les persones convidades, en David ha arribat amb una camisa vermella, amb un estampat d'elements nadalencs molt divertida que li va regalar la Maria, la seva companya de pis, l'any passat. Les educadores tenien tot preparat, essent un dia especial tocava un menú especial, no podia faltar la sopa de cargols de primer i pollastre amb salsa de segon. "El meu menú és diferent, l'han preparat especialment sense gluten per a mi", explica en David amb un somriure, mentre comenta que és celíac i explica quin tipus d'aliments no pot menjar. Escoltant una llista de reproducció de cançons nadalenques esperen per seure a la taula.

Un Nadal a mida

Moltes persones amb discapacitat intel·lectual han passat per diversos centres residencials al llarg de la seva vida, en alguns casos des de la primera infància, i no han tingut una família al costat, sent institucions i entitats socials les que, de manera més o menys amorosa, han vetllat per ells. Eduard T. és una altra de les persones amb diversitat funcional que actualment resideix a Alarona, va perdre la seva mare quan era molt jove i per a ell, igual que per moltes altres persones que estan en una situació semblant, el Nadal no és el mateix. "M'agrada celebrar el Nadal a casa amb els meus companys, amb les educadores fem coses especials i ningú sembla estar trist", explica Eduard, que el que més li preocupa és veure la gent del seu voltant apagada. La Fundació el Maresme compta amb cinc centres residencials en els quals viuen un total de 64 persones que reben una atenció de qualitat propera i càlida, trencant amb el concepte de residència i apostant, de manera ferma, per un format casa, un espai on les persones se sentin segures, protegides, còmodes i, en definitiva, siguin felices.