Joves i caixes de botí, un problema d'addicció en creixent en els videojocs

Conegudes com a loot boxes, la seva similitud amb els jocs d'atzar està provocant que es prohibeixin a diferents països.

Un dels grans problemes que estan generant addicció als videojocs entre els més joves són les caixes de botí (loot boxes en anglès), que proliferen entre alguns dels jocs més coneguts del moment: des de FIFA 23 fins a Overwatch 2. El sistema és el següent: mitjançant diners ficticis o reals, compres una caixa que et donarà una recompensa aleatòria. Funcionen com màquines escurabutxaques, serveixen d'ham per atrapar el jugador, que vol recopilar més caixes per tenir més recompenses fins que aconsegueix la que desitja. Un cercle viciós.

Tal i com explica Susana Jiménez, de l'Hospital de Bellvitge en entrevista a ACN, des del punt de vista psicològic "hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic", segons l’experta en joc patològic de l’Hospital de Bellvitge.

El mecanisme és pervers, perquè la incertesa i l’excitació de comprar aquestes ‘caixes de botí’ facilita la repetició de l’hàbit de buscar la recompensa desitjada. Com en els jocs d’atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable (amb un resultat desconegut), i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit. Alguns autors argumenten que les ‘caixes de botí’ poden representar la transició d’un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d’atzar.

Alguns països ho han prohibit; Espanya ho regularà

Alguns països, com Bèlgica i Països Baixos, han prohibit aquest sistema en comparar-ho amb els jocs d'atzar. Per la seva banda, Espanya va anunciar durant el mes de juliol amb la prohibició d'accés dels menors d'edat mitjançant un procés de verificació documental amb DNI. Els majors d'aquesta edat se'ls podrà limitar la despesa de forma parcial o total.

Les empreses, a més, estan obligades a mostrar el % d'aconseguir un o altre objecte amb cada caixa, i se'ls prohibeix fer publicitat d'aquests sistemes com passa amb les cases d'apostes.