Els hipocondríacs viuen cinc anys menys, diu un estudi

Un recent estudi realitzat a Suècia assenyala que les persones que pateixen d'hipocondria, conegudes actualment amb el terme menys estigmatitzant de trastorn d'ansietat per malaltia, tenen una esperança de vida significativament reduïda en comparació amb la població general. Específicament, aquestes persones tendeixen a morir cinc anys abans.El trastorn, que es caracteritza per una preocupació excessiva i infundada per patir malalties greus, porta a una ansietat que pot ser molt debilitant i costosa pels sistemes de salut.

Els investigadors suecs, després de seguir prop de 42.000 persones, van trobar que aquells amb aquest trastorn tenien un risc més elevat de mort, tant per causes naturals com no naturals. Entre les causes naturals, es destaquen les malalties cardiovasculars, respiratòries, i un nombre inusual de defuncions per causes desconegudes. El suïcidi va ser la principal causa de mort no natural en aquest grup, amb una taxa quatre vegades més alta que la dels que no patien del trastorn.

Aquest estudi planteja preguntes interessants sobre com el trastorn d'ansietat per malaltia interacciona amb altres condicions de salut mental, així com amb l'estil de vida i factors genètics. Encara que no s'ha trobat una correlació directa amb la mortalitat per càncer, una preocupació comuna entre els hipocondríacs, l'estudi suggereix que la combinació d'estigma, aïllament social, i possibles comportaments autodestructius podrien estar jugant un paper cruciala l'hora d'escurçar la vida d'aquestes persones.

Què significa ser hipocondríac

Ser hipocondríac, actualment conegut com a trastorn d'ansietat per malaltia, es refereix a una preocupació persistent i irracional a patir malalties greus. Les persones amb aquesta condició interpreten sovint sensacions corporals normals o menors problemes de salut com a indicis de malalties serioses. Aquesta preocupació constant no només provoca angoixa sinó que també pot conduir a comportaments com la visita freqüent a metges i una recerca constant de reafirmació sobre el seu estat de salut. 

Font original: Rac1