Capgròs
El president dels Estats Units, Donald Trump, és una persona que no deixa escapar cap oportunitat de demostrar, al món sencer, que ser el màxim mandatari d’una superpotència pot ser perfectament compatible amb ser, pel cap baix, algú irreflexiu. La crisi del coronavirus ha deixat un bon reguitzell d’atzagaiades firmades per Donald Trump. Idees i propostes que, si no haguessin sortit de la boca d’un dels homes més poderosos del món, podrien formar part d’un catàleg d’ocurrències ‘divertides’ i esbojarrades.
Primer va proposar que injectessin desinfectant als malalts de Covid-19 (més d’un centenar de persones van resultar intoxicades als Estats Units després d’automedicar-se amb desinfectant). El president del país nord-americà també va apuntar la possibilitat de fer entrar, d’alguna manera, els rajos de sol a l’interior dels pacients perquè diverses hipòtesis deien que el virus perdia virulència amb la calor. Finalment, Trump va tirar pel dret i va decidir que es prendria hidroxicloroquina diàriament perquè havia sentit "coses bones" sobre el seu efecte contra la Covid-19. Però, què és la hidroxicloroquina i quins usos contrastats té?
Té la seva utilitat
La hidroxicloroquina és un fàrmac que s'utilitza de forma habitual contra la malària i el reumatisme. El seu prospecte, literalment, diu això sobre els usos que se’n pot fer: artritis reumatoide (inflamació de les articulacions), tractament d'atacs aguts de malària no complicada i per prevenir la malària. Lupus eritematós sistèmic i discoide (una malaltia de la pell o dels òrgans interns). Certes malalties que es manifesten per problemes a la pell i/o trastorns de les articulacions (lupus eritematós sistèmic i discoide).
Arran de l'expansió del nou coronavirus SARS-CoV-2, les autoritats sanitàries van començar a provar diferents tractaments ja existents, entre els quals hi hem d’incloure la hidroxicloroquina (així com el remdesivir, el lopinavir/ritonavir, el tocilizumab o el sarilumab, entre d'altres). L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), però, alerta que “encara no existeix evidència procedent d'assaigs clínics controlats que permetin recomanar un tractament específic per SARS-CoV-2. La informació general recollida dels diferents medicaments és orientativa ". De moment, doncs, els diferents assajos duts a terme en hospitals de tot el món apunten a "estratègies terapèutiques potencials" en què es fan servir fàrmacs com els que hem apuntat més amunt.
Problemes greus, com dolències cardíaques
L’agència insisteix que "actualment cap assaig clínic controlat ha demostrat l'eficàcia de la cloroquina ni la hidroxicloroquina per al tractament de pacients amb Covid-19. Fins al moment, la informació disponible sobre la seva acció antiviral procedeix d'estudis in vitro i sèries de pacients amb limitacions metodològiques. S'estan duent a terme diferents estudis per avaluar la seva eficàcia i seguretat davant la SARS-CoV-2 ".
Així mateix, les autoritats sanitàries han advertit que l'ús de la hidroxicloroquina per tractar pacients amb Covid-19 pot portar problemes a les persones amb dolències cardíaques o, en general, derivar en trastorns neuropsiquiàtrics com quadres aguts de psicosi, intent de suïcidi o suïcidi consumat. D’entrada, doncs, no sembla una idea brillant tirar pel dret i medicar-se tan alegrement.
Comentaris