Hi pot haver prevenció abans del primer episodi psicòtic

Els especialistes coincideixen en que la prevenció en salut mental val la pena. Les intervencions preventives -psicoterapèutiques, farmacològiques o combinades- són capaces d'endarrerir l'aparició d'un primer episodi psicòtic i poden reduir el percentatge de persones que acaben presentant psicosi, segons s'ha posat de manifest a la darrera edició de la trobada de professionals, Meet The Expert.

La psicosi es presenta quan una persona perd el contacte amb la realitat. Això inclou tenir falses creences sobre el que passa (deliris) i veure o escoltar coses que no existeixen (al·lucinacions). La psicosi es pot presentar per consum de substàncies, tumors o quists al cervell, demència, accident cerebrovascular i altres malalties que afecten el cervell.

Sobre un 30% de les persones amb alt risc de psicosi acaben transicionant a la psicosi en 2-5 anys. Els que no ho fan, en el 80-90% dels casos, acaben desenvolupant un altre trastorn mental, com ara depressió major o un trastorn d'ansietat.

La prevenció primària selectiva, que es duu a terme sobre grups de persones amb alt risc de desenvolupar psicosi, se centra a reduir els factors de risc, com ara exposició al maltractament o abús a la infància, assetjament escolar, consum de cànnabis o estrès. Els factors de risc coneguts incrementen fins a 10-20 vegades les possibilitats de patir esquizofrènia davant de la població general. També és possible fer una prevenció primària «indicativa», actuant en persones amb signes inicials de psicosi que encara no reuneixen tots els criteris diagnòstics necessaris.

Desafortunadament, els dispositius de prevenció per a persones amb alt risc de psicosi tenen una implantació molt escassa a nivell nacional, ja que el seu desenvolupament exigeix la coordinació entre diferents sistemes, més enllà del sanitari, com són l'educatiu o els serveis socials, entre d'altres. Malgrat la seva complexitat, aquest hauria de ser el camí per poder intervenir en les persones d’alt risc.

Abordar la problemàtica des de tots els angles

Els experts insisteixen en la importància d'un abordatge integral, que ha de posar el focus en aspectes com la síndrome metabòlica -grup de factors de risc de malaltia cardíaca, accident cerebrovascular i diabetis tipus 2, entre els quals troben la hipertensió, hiperglucèmia, excés de greix corporal abdominal i nivells anormals de colesterol o triglicèrids-, el deteriorament cognitiu i el risc de suïcidi.

L'esperança de vida de les persones amb esquizofrènia és al voltant de 20 anys més baixa que la de la població general, i el 60% de les causes de mort prematura es relacionen amb malalties cardiovasculars. La prevalença més gran de la síndrome metabòlica en persones amb esquizofrènia és àmpliament reconeguda. Recents estudis han situat, també, la seva prevalença en pacients amb un primer episodi de psicosi sense tractament previ al 13,2%, prevalença que augmenta durant l'any posterior al del diagnòstic.

Els experts assenyalen que un trastorn mental és també un trastorn físic. Per exemple, l'esquizofrènia és una malaltia sistèmica on emmalalteix tot el cos. Les patologies psiquiàtriques es relacionen amb altres. Se sap que l'esquizofrènia augmenta el risc de diabetis, fins i tot quan no es prenen tractaments farmacològics que augmentin aquest risc.

D'altra banda, el deteriorament cognitiu afecta la gran majoria de les persones amb trastorns psicòtics, i és present en aproximadament el 80% dels casos, fins i tot abans de l'inici de la malaltia psicòtica.

Font: okdiario.com/salud