Capgròs
El càncer de pàncrees és un dels més mortals que hi ha. Conecretament, en la varietat d'adenocarcinoma ductal causa la mort al 88% dels pacients diagnosticats. Avui en dia als Estats Units és la tercera causa de mort, i la setena a tot el món. Sembla, però, que podríem estar davant d'una revolució mèdica amb el desenvolupament d'una vacuna que milloraria el tractament.
La revista Nature va publicar una investigació d’el Memorial Sloan Kettering's David M. Rubenstein Center for Pancreatic Cancer Research que porta esperança. Els investigadors van provar una vacuna en 16 pacients amb càncer de pàncrees i van aconseguir resposta satisfactòria a la meitat dels participants. Això no vol dir que ja tenim una vacuna per acabar amb el càncer de pàncrees. No encara. Les vacunes per al càncer funcionen diferent de les immunitzacions clàssiques que ja coneixem. Tot i això, l'avenç d'aquest desenvolupament podria representar un canvi rotund en la mortalitat per aquesta malaltia.
La del càncer, una vacuna diferent
Quan pensem en vacunes imaginem una substància que ens injecten abans d'emmalaltir. Per exemple, injectem als nens l'anomenada «triple viral» perquè no desenvolupin xarampió, rubèola o parotiditis, o perquè s’encomanin per les pateixin d’una forma lleu. Les vacunes per al càncer, al contrari que les habituals, s'inoculen quan ja s’ha detectat la neoplàsia en el pacient. No són preventives, sinó que pretenen millorar la resposta del cos davant de la patologia.
D’aquesta manera, les vacunes pel càncer persegueixen tres objectius, aturar la propagació del tumor cap a altres teixits, ajudar a la destrucció de les cèl·lules canceroses que estan sent atacades per la quimioteràpia o la radioteràpia, i prevenir la recaiguda els mesos o anys posteriors.
Com funciona la vacuna contra el càncer de pàncrees
Es van aïllar algunes proteïnes presents en tumors extirpats a pacients amb càncer de pàncrees. En específic, es van buscar les proteïnes que són característiques d'aquests tumors, és a dir, que no es troben a una altra banda. Amb aquesta informació, es va crear ARN missatger que fos capaç de fabricar proteïnes semblants quan s'inserien en una cèl·lula. Les noves proteïnes, que són similars, però no idèntiques a les del tumor, s'anomenen neoantígens. La vacuna amb aquest ARN missatger es va fabricar, afegint substàncies que asseguressin l'estabilitat del compost i l'arribada del mateix a les cèl·lules. Acabada la fase laboratori, la vacuna es va administrar als pacients. En aquest cas particular, van ser 16 voluntaris que van rebre, a més a més del vial, un abordatge amb fàrmacs immunomoduladors i quimioteràpia després de la seva cirurgia.
Resultats? La meitat dels participants va respondre de manera positiva als neoantígens. És a dir, les seves cèl·lules del sistema immunitari es van estimular, es van activar més i van combatre altres cèl·lules malignes que havien quedat. A més, sembla que van evitar la recaiguda i la reaparició del tumor a mitjà termini.
Què significa aquest descobriment?
Una vacuna contra el càncer de pàncrees seria un canvi de direcció en el tractament de la malaltia. Com bé indica el comunicat oficial de la institució investigadora, encara falta més desenvolupament perquè la meitat dels pacients no van respondre als neoantígens.
Tot i això, s'està en camí d'una revolució mèdica amb la tècnica del mARN. Reduir la recaiguda en oncologia és fonamental. Moltes persones travessen el primer tractament amb èxit, però al cap de poc temps tornen a les consultes amb símptomes similars i reben novament el mateix diagnòstic.
Font: mejorconsalud.as.com
Comentaris