“En un Nadal així, 'abracem-nos' en lloc de distanciar-nos”
“En un Nadal així, 'abracem-nos' en lloc de distanciar-nos”

“En un Nadal així, 'abracem-nos' en lloc de distanciar-nos”

La psicòloga Teresa Pretel aconsella deixar la Covid fora de les converses als àpats familiars “ja prou protagonisme i vida ens ha robat, no caiguem en la seva teranyina”

Amb només 26 anys, la Teresa Pretel és psicòloga general sanitària, psicoterapeuta especialitzada en grups, està fent el doctorat basat en el treball en famílies que tenen fills o filles amb autisme, col•labora amb l’Hospital de Mataró i treballa al centre de psicologia IPSIDE, també de la capital del Maresme. Hi parlem. 

Des del punt de vista psicològic i emocional, en quina situació arribem a Nadal?

“Hem de trobar un punt en comú, un equilibri perquè tothom se senti còmode” 

És un moment complicat perquè percebo molta ambivalència. Hi ha un entramat d’emocions enfrontades les unes amb les altres. D’una banda hi ha la il•lusió, les ganes de retrobar-se, de recuperar el Nadal perdut de l’any passat i de l’altra la por, la suspensió, el neguit, l’intentar controlar una situació que s’ha tornat a descontrolar. Aquesta ambivalència genera malestar o incomoditat perquè no pots fer tot el que voldries, perquè pateixes, perquè valores els perills d’una o altra cosa. Aquesta dualitat és individual però també relacional, es dona en grups de família, en grups d’amics. Hi ha qui opta per trobar-se i qui encara es tanca més. Cal buscar un equilibri però no és fàcil de trobar i no generar conflicte o incomoditats.

Una altra onada de Covid, altre cop restriccions, renúncies, limitacions. Cada cop és més difícil de gestionar?

Sí, sense cap mena de dubte. Aquest moment i aquesta onada, per exemple, és diferent a farà un any. Ha passat molt de temps i tots hem pensat i reflexionat sobre tot el que està passant quan abans tot ens venia de nou. Ara cadascú s’ha creat un discurs, unes narratives sobre com està la situació, com la interpreta i cap a on es projecta. Ara tot és més radical, les emocions son més intenses. Fa un any tots teníem assumit com aniria però per aquest ens havíem fer la il•lusió que seria diferent. 

Quina importància creus que té el ritual i el significat al voltant de Nadal?

Són dates importants en molts sentits, personals i col•lectius, també familiars. Per exemple molta gent es retroba pensant en els avis, la gent gran. Els avis i les àvies poden ser la part més vulnerable de la família però no és l’únic element a tenir en compte. També els preocupa el què diran, quin discurs social generarem si fem una cosa o en fem una altra, segons els grups d’edat i el cicle vital veurem afectacions diferents, una manera de viure’l segons si s’està en la joventut, la maduresa o la vellesa. Nadal és tradicionalment un punt de trobada i el repte és trobar un punt comú en el que tots ens sentim còmodes. I no és fàcil. 

Teresa Pretel “En un Nadal així, abracem-nos en lloc de distanciar-nos”

Teresa Pretel “En un Nadal així, 'abracem-nos' en lloc de distanciar-nos”

La gent gran, els avis i les àvies, ja són els que van quedar més sols els primers temps de pandèmia. Els pot afectar més no fer Nadal?

Potser sí. Tot i que jo sóc partidària d’agafar tot el relacionat amb la salut mental amb una perspectiva més global, amb una mirada externa com si ens miréssim una pel•lícula com a espectadors, més que no pas segmentant-ho per grups i per edats. Al llarg de la vida i també els darrers temps hi ha diferents moments crítics, diferents aspectes i factors que cal que mirem perquè la salut mental no empitjori. Hem d’intentar protegir determinades situacions i l’aïllament de la gent gran és una de clara. Aïllar-se afecta a nivell relacional i cognitiu però no només a les persones grans. També uns pares que només estan amb la seva criatura o un jove el pot patir. Per això és important estar atents als moments de les persones amb qui convivim o compartim, perquè no es generin crisis personals.

Pensar en el futur pot ser angoixat, per si tot això no s’acaba mai.

 “No siguem depressius ni ansiosos, visquem el present, el que tenim”

Recomano consciència plena en el present. La tendència depressiva és viure mirant el passat i l’ansiosa és només estar pendent del futur: què passarà o què serà. Amb l’una i amb l’altre ens perdem el que realment tenim. Entenc que fa falta anticipació en aspectes socials i polítics però en el que és la vivència més personal focalitzem-nos en el present, que és el que tenim, el que podem gaudir. Al cap i a la fi aquestes onades són cicles, n’hi haurà més o menys però s’han d'estimar amb sensibilitat humana. 

La vacunació és molt majoritària però tothom coneix algú que n’és refractari i això també pot generar tensions o rituals que es trenquen.

Amb la vacunació contra la Covid ens han donat tota la responsabilitat per enfrontar-nos a un repte que és individual però també relacional. És matèria sensible perquè genera controvèrsies i posa en entredit a la persona i les seves relacions. Hi ha gent que deixa de sintonitzar perquè no està d’acord, com també hem vist en àmbits més polítics. Jo animo a demanar ajuda, a contextualitzar sempre. Estem en una situació davant la qual mai ens havíem trobat, cada reflexió és fruit de moltes coses i el millor seria poder-nos entendre i abraçar reconeguent les diferències i evitant que els desacords refredin les relacions. El Covid el que ha fet és, precisament, aïllar-nos. Necessitem la retrobada.

Quins tres consells donaries per gaudir d’aquest Nadal, malgrat tot?

Recapitulo una mica però seria en primer lloc que gaudim de l’ara, del que és real en lloc de prendre temps i esforços en passat o futur. En segon lloc, que siguem sensibles a totes les opinions, expressions i maneres de viure les situacions. Abracem-nos (en sentit metafòric, s'entén) en lloc de distanciar-nos. I en tercer i crec que pot ajudar: trenquem el monotema. Anem més enllà de la Covid. No li donem aquest Nadal el protagonisme de totes les converses. Parlem dels regals, de la il•lusió, de com ens va la vida, interessem-nos pels altres però mirem de no caure en la teranyina del coronavirus, que ja massa que ens té enganxat. A taula, fem-lo callar. 

Arxivat a:

Comentaris (6)

Maria Fa 8 mesos
En primer lugar enhorabuena Teresa por el artículo,en estos momentos todos necesitamos un poco de humanidad y empatia,en cuanto a la foto,supongo escogida por cap gros,si se lee el artículo se entiende perfectamente que es metaforico.
Jordi Fa 8 mesos
Que buen artículo, se agradece mucho leer este tipo de reflexiones en una época tan dura y en estas fechas. Como también profesional del sector, se nota que son pensamientos desde un punto muy profesional e integrador. Tan solo hace falta leerlo entero para entender que el titular es un concepto metafórico y no literal, pues insiste en respetarnos en estos tiempos de Covid. Me gustó mucho el concepto de pensar y disfrutar del presente con ilusión, sin anticipar.
El artículo Fa 9 mesos
El artículo es bueno , hecho con toda la buena fe de la psicologa , la gran equivocación está en la imagen que ilustra dicho artículo , es un fallo garrafal que induce a los lectores a una equivocación lógica , si leen todo el artículo ya hace hincapié que es una idea totalmente metafórica ,pero con la portada induce a equivocación
Enric R Estel Fa 9 mesos
Sorprendido por los comentarios de la Sta Teresa Pretel , me gustaría saber qué opina la psicóloga Mereces Nomen , como experta asignada al hospital de Mataró como experta en crisis sanitaria , una mujer que tiene las cosas muy claras y la cabeza muy bien amueblada , no sé si ella debe estar de acuerdo con estos consejos que nos da la psicóloga Pretel porque yo no lo entiendo , cuando se está aconsejando ir con sumo cuidado de no contagiarnos .
shark Fa 9 mesos
Better you tell and teach people what Christmas is about, or are you worried about upsetting your immigration people. Plus you would be better teaching how to live with this virus, because its not going away, too many people are helping it to get stronger.
Perdona? Fa 9 mesos
Totalment fora de lloc amb la situació que tenim. Continuem tenint desenes de morts, però com que no són centenars no ens semblen tants… Distància i mascareta

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive