El dolor crònic, la malaltia més freqüent i la pitjor tractada

El dolor crònic s'ha convertit en la malaltia més comuna a Espanya i la principal raó de consulta mèdica, amb una prevalença de gairebé el 27% de la població. Tot i això, és la malaltia més maltractada, ja que la majoria dels pacients (64%) no rep tractament específic per al seu dolor en l'Atenció Primària. Aquestes són les conclusions dels organitzadors del XIX Congrés Nacional de la Societat Espanyola del Dolor (SED), que insten a considerar el dolor crònic com una malaltia i a dotar-la de recursos per al seu maneig, la qual cosa inclou la formació dels professionals de la salut i la creació d'unitats multidisciplinàries.

"El dolor crònic és una patologia en si mateixa que representa el principal problema de salut a Espanya, ja que és la primera raó de consulta mèdica. Malgrat això, els professionals de la salut no estan formats en el seu tractament. ¿Algú es pot imaginar què passaria si els professionals de la salut no tinguessin formació per tractar malalties com la hipertensió, el càncer o la diabetis, que són encara menys prevalent que el dolor crònic?", adverteix la doctora María Madariaga, presidenta de la SED.

Com a conseqüència d'aquesta manca de formació, els pacients estan infradiagnosticats, segons la doctora Madariaga. Fins al 40% de les persones que reconeixen patir dolor crònic no tenen un diagnòstic, tot i portar una mitjana de 12 anys amb aquesta condició, segons dades de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients (POP).

"El dolor que no es tracta de manera adequada pot convertir-se en crònic i els pacients són més propensos a patir baixes laborals i trastorns mentals", comenta la doctora Maite Bovaira, presidenta del Comitè Organitzador del Congrés. El 29% dels afectats ha necessitat una baixa laboral amb un temps mitjà de cinc mesos i el 32% ha hagut de deixar la seva feina, amb els costos associats corresponents, segons el Baròmetre del dolor crònic a Espanya, en el qual ha participat la SED. A més, el 22% dels pacients pateix depressió i el 27% ansietat.

Un mal diagnòstic entre els infants

L'infradiagnòstic és encara més gran en nens i adolescents, segons una revisió d'estudis de l'Institut de Recerca de l'Hospital 12 de Octubre i la Universitat Miguel de Cervantes publicada a la revista Children, que afirma que entre el 15 i el 30% de la població pediàtrica el pateix. Els autors conclouen que "és una condició infradiagnosticada, no és tractada adequadament pels professionals de la salut". A més, "el grau de coneixement dels professionals de la salut sembla ser insuficient respecte a aquests aspectes del dolor crònic pediàtric", afegixen. En aquest sentit, la recerca reflecteix que "el coneixement dels professionals de la salut no està relacionat amb investigacions recents que identifiquen la hiperexcitabilitat central com el factor principal que afecta l'inici, la persistència i la gestió del dolor crònic pediàtric".

Els nens i adolescents que no reben tractament adequat  "veuen limitada la seva qualitat de vida en tots els àmbits; emocional, social i educatiu", destaca el doctor Carlos Goicoechea, copresident del Comitè Científic del Congrés de la SED. "Pateixen absències repetides a l'escola, menor rendiment acadèmic, reduïdes activitats socials i dificultats per dormir, entre d'altres". Entre els factors de risc en el desenvolupament del dolor crònic es troben haver patit abús infantil, abandonament, i situacions de divorci o mort d'alguns dels progenitors.