Capgròs
Experimentar una crisi d'ansietat és una experiència molt xocant. Els símptomes físics i mentals esclaten de manera sobtada: dificultat per respirar, taquicàrdia, marejos, tremolors... i amb ells, un mareig de pensaments catastròfics que embolcallen el cap en un estat de pànic i desesperació. Aquesta situació, que pot semblar sense raó ni perill aparent, és coneguda com a crisi d'ansietat, atac d'angoixa o pànic.
Els números parlen: gairebé un 7% de la població pateix aquest tipus de crisis, afectant sobretot dones en edats productives, dels 35 als 65 anys. Una incidència que, després de la pandèmia, s'ha vist en augment, també entre adolescents i fins i tot nens, segons els psicòlegs. Tot i això, la falsa creença cultural que associa aquestes crisis amb una debilitat personal fa que moltes persones les amaguin, per por de ser jutjades o per no voler reconèixer un aspecte considerat negatiu.
L'ansietat s'ha convertit en un món on convivim amb la pressió, l'estrès i l'avaluació constant dels estímuls externs. Tot i que tothom està exposat a tenir una crisi d'angoixa en algun moment de la vida, el seu desenvolupament dependrà tant de la personalitat de cadascú com de les eines que tinguem per gestionar les emocions.
"Les personalitats més ansioses o rígides tenen més probabilitats, però la realitat és complexa, intervenint factors com l'estructura familiar o el context social", assenyala Carol Palma, del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Les crisis d'ansietat no es limiten a situacions de perill evident; sovint, sorgeixen en moments d'absoluta calma, fins i tot mentre es dorm. Els desencadenants poden ser diversos, des d'una sensació física fins a l'ús de drogues o alcohol com a mecanismes d'apaciguament.
La por a perdre el control, a tornar-se boig o a morir és comuna en aquestes situacions. Aquests temors es combinen amb escenaris i contextos, activant el sistema d'alarma en situacions semblants en el futur. Aquesta "ansietat anticipatòria" pot conduir a comportaments d'evitació, agreujant encara més el quadre d'angoixa.
Com actuar durant una crisi
Un cop s'inicia l'espiral de símptomes, és essencial controlar la respiració. Contràriament al que es pot pensar, cal respirar lentament per evitar augmentar l'angoixa. És crucial reconèixer i descriure les sensacions físiques, redirigint els pensaments cap al cos i les emocions.
Obrir el focus, mirar el que ens envolta i connectar amb la realitat, ajuda a tenir una perspectiva més àmplia. Cal recordar que les crisis són episodis temporals, limitant la desesperació en l'espai i el temps.
Com ajudar algú durant una crisi
És crucial saber com ajudar algú durant una crisi. És recomanable evitar indicar a la persona que respiri profundament o establir contacte visual i físic, ja que això pot augmentar l'angoixa. S'ha de ser conscient dels comentaris que poden ser perjudicials, com negar els símptomes o fer-li sentir culpable pel seu patiment.
En lloc d'això, oferir frases d'empatia i alleujament, així com simplement ser presents, pot ser molt més beneficiós per a la persona en crisi.
Enfrontar-se a una crisi d'ansietat requereix comprensió i empatia. És fonamental desestigmatitzar aquesta experiència i promoure una cultura de suport i comprensió. Amb els consells adequats i la comprensió de les necessitats individuals, podem ajudar a superar aquesta situació i construir una societat més inclusiva i compassiva.
Font: ccma.cat/324
Comentaris