Capgròs
Dissabte passat, 10 de setembre, era el Dia Internacional de la Prevenció del Suïcidi. Els dies internacionals del que sigui tenen el pes i la importància que tenen: serveixen perquè un dia se’n parli i també perquè l’endemà ja no. El dia començava a Mataró amb un suïcidi, precisament. Arribava l’avís a la redacció d’aquesta casa i posterior confirmació via Mossos del fet, s’imposava la consuetud deontològica que resa que dels suïcidis no se n’informa. Menys de 24 hores abans l’Hospital de Mataró acollia una jornada específica sobre les polítiques d’atenció i prevenció de la que sortia una conclusió que pot semblar contradictòria amb com actuem des dels mitjans: “cal visibilitzar el problema dels suïcidis perquè ajuda a prevenir-los”.
Parlem amb Rosa Hernández, coordinadora de l'àmbit ambulatori de salut mental d'adults del Consorci Sanitari del Maresme, que raona que “durant molt de temps el tema dels suïcidis ha quedat com amagat. El suïcidi feia por, semblava que no se’n podia parlar amb la gent, que era una vergonya i un tabú. Per sort el paradigma va canviant i la feina que fan tant professionals sanitaris com diferents entitats i associacions ajuda molt a visibilitzar el problema, que sempre és prevenir. Si se’n parla sense vergonya i es normalitza, serà més fàcil prevenir i intervenir”.
Cada cop més suïcidis
L’abast de la problemàtica a nivell social és creixent. Les dades parlen d’entre 500 i 600 suïcidis a l'any a Catalunya, amb una corba que no para de créixer. Ja venia en ascendència d’abans de la pandèmia i amb els efectes d’aquesta a efectes de salut mental, la cosa ha anat a més. En paral·lel, però, Hernández assegura que “també hi ha un augment de consultes i la gent té menys por o és més capaç de demanar ajuda, de detectar elements com l’ansietat o les ganes de morir”. Les consultes per intents de suïcidis a urgències han passat de 4.500 el 2019 a 6.500 el 2021.
Les dades del Maresme són similars a bona part del món. els paísos rics tenen taxa menor, però també té relació amb altres factors. Catalunya estem a 500 morts per sucidir a l’any, quasi 600 els ultims anys, No hi ha diferències a nivell de territori amb Catalunya i la resta del món, per més que per l’impacte mediàtic d’alguns d’ells (a la línia de Rodalies, fet que origina titulars periodístics que combinen el tall de trànsit amb la consuetud de no informar, amb alguns subterfugis inclosos) pugui semblar que són més o que transcendeixen en major mesura.
El rol de les entitats
Rosa Hernández assegura que “jornades com aquestes i programes com el que està implementant el Departament amb el Codi Risc Suïcidi ens han d’ajudar a doblegar la corba dels suïcidis, a trencar aquest creixement”. I posa molt en valor a associacions com Mans Amigues i el seu rol: “ hi ha un activisme, associacions que fan difusió i tallers i això ajuda a que sigui més fàcil. La interacció d’aquesta societat civil amb el sistema sanitari és molt important i abans semblava que no existia”, valora.
Perquè es tracta de prevenir i de fer equip, com en la jornada mataronina. “Nosaltres des del sistema sanitari tenim recursos, visita, treballadors però aquesta persona a qui atenem a nivell comunitari pot tenir aquestes associacions, que fan grups, formació.. i són una eina més per reduir risc”. Al suïcidi s’hi planta cara, doncs, entre totes dues potes i la societat ha d’afrontar-ho. Sense estigmes ni tabús i obrint l’enfoc també a les famílies de la persona que vol o s’intenta treure’s la vida: “Les famílies sovint queden desubicades, hi ha associacions molt centrades en atenció als familiars, com poden acompanyar-los i quins factors de risc i protecció poden ajudar a detectar”, rebla la psiquiatra.
Comentaris (2)