Hiperactivitat i alimentació: els trastorns més estesos entre infants
Hiperactivitat i alimentació: els trastorns més estesos entre infants

Com puc detectar si hi ha un trastorn alimentari o TDAH?

El seguiment coordinat entre família, pediatres i escola, juntament amb el coneixement dels símptomes són la clau, segons ens explica el Consorci Sanitari del Maresme

S’està començant a parlar molt de la salut mental d’infants i adolescents. Se’n parla però probablement no hi ha prou coneixement dels diferents trastorns i les seves expressions. Què hem de saber, què hem de tenir present per detectar possibles trastorns? Quan sabem si estem davant d’un cas de trastorn alimentari o de trastorn per hiperactivitat, els dos més estesos. l Consorci Sanitari del Maresme ens en parla de la mà de Paloma Varela, psiquiatra i Cap de Salut Mental Infantojuvenil.

La pandèmia ha trastocat el dia a dia de moltes famílies però… com podem detectar si ens trobem davant d’un possible trastorn o no? Per conèixer els dos casos més estesos entre els trastorns mentals que es poden diagnosticar en la infancia es troben el dèficit d'atenció / trastorn d’hiperactivitat (TDAH), ansietat , els trastorns afectius , els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i trastorns del comportament.

Detectar la hiperactivitat

Els símptomes del TDAH acostumen a aparèixer a partir dels 6 anys i es manifesten en tots els entorns, com ara la família, l'escola i altres contextos socials, tot i que es poden percebre amb intensitat diferent. L'increment en la prevalença del TDAH, segons els últims estudis s'estima entre 7,2 i 9,4%. En els últims anys, no és tant que hi hagi un increment del trastorn, sinó que puja la detecció i hi ha una major sensibilització cap al mateix des d'etapes cada vegada més precoces , la qual cosa prevé l'aparició de trastorns derivats de la falta de detecció o intervenció. Aquí és molt important el rol de les famílies, les escoles o els pediatres davant la falta de funcionalitat en alguns dels dominis de la vida del menor. Perquè hi hagi un diagnòstic clar, els símptomes s’han de reproduir en els diversos àmbits: familiar , escolar i social.

Les persones afectades poden presentar:

  • Dificultats per mantenir l'atenció (manca d'atenció).

  • Excés d'activitat motriu i/o cognitiva (hiperactivitat).

  • Manca de control del comportament (impulsivitat).

  • Dispersió i facilitat per distreure's amb estímuls irrellevants.

  • Tendència a cometre errors per descuit, per exemple, en els treballs escolars.

  • Dificultat per organitzar i enllestir tasques.

  • Incapacitat per posar atenció als detalls.

  • Oblits persistents en les activitats diàries.

Trastorns de la conducta alimentaria

Trastorns de la conducta alimentaria

Detectar el trastorn alimentari

Els trastorns de l'alimentació, de fet, poden aparèixer en qualsevol edat de la infància o adolescència, però la seva  prevalença en els menors d'edat es dóna sobretot  en l'adolescència . Qualsevol trastorn de la conducta alimentària suposa una necessitat d'intervenció preferent i multimodal per a evitar complicacions i un pronòstic pitjor.

Un millor pronòstic depèn de la detecció primerenca del Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA), per la qual cosa és important prestar atenció a possibles senyals d'alerta.

Les persones afectades poden presentar:

  • Conductes i actituds que indiquen que la pèrdua de pes i el control de l'alimentació s'estan convertint en la major preocupació de la persona.

  • Saltar-se àpats amb tota mena de pretextos. No acabar el menjar o llençar-lo.

  • Amagar o emmagatzemar menjar.

  • Anar al lavabo immediatament després de la menjars. Intentar amagar vòmits o justificar-los.

  • ​​Augment de l'exercici, que generalment es realitza en solitari i de forma compulsiva. Aprofitar qualsevol ocasió per anar caminant o evitar agafar ascensors.

  • Tolerar malament els canvis en les rutines diàries, viure'ls amb estrès i ansietat.

  • Inquietud continua. No poder estar-se quieta o asseguda.

  • Alteració del rendiment acadèmic o laboral.

Intervenir sense pors ni perjudicis

A poc a poc la societat va entenent  que la salut mental és un pilar fonamental en el bon funcionament dels nostres menors, i que sense salut mental tots els àmbits de la vida del menor es veuen alterats.

La pèrdua d'estructura en el dia a dia i la disminució en la freqüència de la intervencions psicoterapèutiques derivades de la pandèmia ha suposat un agreujament en el quadre clínic d'aquests menors, però també ha evidenciat la necessitat d'intervenció protocol·litzada i intensiva des de les aules i professionals. 

La creació des d'aquest any pròxim de l'especialitat de psiquiatria de la infància i adolescència , permetrà formar a millors professionals especialitzats en salut mental infantojuvenil i millorar les resistències per part de l'entorn al fet que un menor acudeixi al psiquiatre .

 

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive