“A Mataró li falta un festival de cuines del món”

Parlar del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme és parlar de Josep Lluís Martí. Jubilat del tot fa poques setmanes després de més de 30 anys vinculat a l’entitat, en ‘Pitu’ - que és com tothom que hi tracta el coneix- ha estat una alma mater per l’entitat. Director tècnic des del 1997, i fins la jubilació amb la salvetat del període que va ser Director gerent al Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme del Consell Comarcal. Va entrar a l’entitat com a empresari i se’n jubila com a treballador, 32 anys després. I és pertinent preguntar-li com veu el sector que coneix míllor que ningú altre. 

Quina valoració fas de tots els teus anys al capdavant del Gremi?

La valoració només pot ser positiva malgrat els moments complicats que hem passat: les diferents crisis, en especial la del 2008-2011, l'adaptació a les Leis del Tabac, i la Covid-19 que ha estat horrorosa. Encara hi ha empresaris amb problemes financers derivats de la pandèmia. I això durarà, perquè la sortida no ha estat tot lo neta que esperàvem, per tot el que ha passat el 2022, en especial l'encariment de les matèries primes i els subministraments. Al final, a nivell personal ha estat gratificant i enriquidor.

Com ha canviat l'hostaleria mataronina en tot aquest temps?

L'Hostaleria a Mataró s'ha anat especialitzant, internacionalitzant i adaptant-se als canvis socials de la ciutat. Han aparegut dos pols molt atractius de Restauració al casc antic de la ciutat: els entorns de la Plaça de Cuba i la zona de l'eix de les places entre la Peixateria i Santa Maria. Ara, el creixement ha estat en tota la ciutat. Tenim dos o tres establiments de nivell alt, a punt d'assolir algun d'ells una primera estrella Michelin. Al llarg d'aquests anys, a nivell d'Allotjament turístic hem aconseguit tenir 4 hotels, un càmping molt ben posicionat, un bon front marítim, i un pol d'Oci nocturn important i ben situat. Hostaleria igual a Restauració més Allotjament més Oci nocturn.

Si t'has de quedar amb un bon moment o projecte, quin seria?

 Un bon projecte sens dubte fou la creació de l'Escola de Restauració i Cambreria, que inaugurem l'abril de 2000. Vam començar a fer Formació el 1989, en restaurants que cedeixen -en aquella època-  espais per fer les pràctiques. No era sostenible. La formació pràctica és bàsica pel sector, encara que sigui per la banda baixa, per formar en l'ofici i l'estima a la professió. La Ruta de la Tapa, em consta que té molt bona acceptació entre els empresaris i també entre el públic que la gaudeix.

Per contra, quelcom que creguis que queda pendent?

En aquests moments queda pendent créixer després de la pandèmia, per muscular l'entitat. El Covid ha fet molt de mal a l'empresariat del nostre sector, però també a les entitats gremials i associacions empresarials. Cal reposicionar l'aposta empresarial i institucional.

Quina salut té l'hostaleria i el turisme mataroní, avui en dia?

En aquests moments, la salut en general - excepte honrades excepcions- és complicada. La gestió de les empreses ha canviat molt. Els empresaris van al dia, amb dificultats de planificació. Els comptes de resultats són decreixents per la reducció dels marges de beneficis. Els empresaris no han pogut repercutir en els seus preus tot l'increment de costos que han patit. Ara hi ha un percentatge del sector -no m'atreveixo a dir quin- que és bàsicament de  subsistència. Espero que això vagi a millor, al menys les perspectives immediates són positives

Us heu sentit amb prou suport de les administracions, creus que es creuen el sector i la seva importància?

L'Administració no ha donat el suport necessari i suficient si observem els darrers 25 anys. Posa massa problemes als empresaris i tot és massa lent. Massa burocràcia, excessius tràmits, i poca coordinació entre diferents serveis municipals. No dic que sigui igual a tots els sectors, però és evident que no hem estat una prioritat del Govern municipal. No ha existit una aposta turística potent des de l'Ajuntament. L'Hostaleria no s'ha entès com un tot, és a dir com la suma que abans deia: allotjament, restauració i oci nocturn.

Què diries a les empreses que encara no estan agremiades? Com podrien fer el pas?

A les empreses els hi diria que han d'apostar per una entitat que els representa. El Gremi és una entitat sense afany de lucre que presta serveis a baix cost a les empreses, mitjançant una quota anual. Davant de l'Administració sempre aniran millor acompanyats si van de la
mà del Gremi. La unió fa la força i el col·lectiu necessita anar plegats per ser més forts.

Quina iniciativa o esdeveniment creus que li falta a l'agenda anual relacionada amb la gastronomia?

D'una banda s'ha de recuperar la festa del Gremi, que ajudaria a cohesionar i donar més potència a l'entitat. A nivell general i de ciutat apostaria per un "Festival de cuines del món". Em consta que l'actual Junta ho té sobre la taula,en vam parlar, encara que no sé si per aquest any o pel 2024.

Què li diries al teu substitut, quin consell li donaries als futurs responsables del Gremi?

Tant a la meva substituta com a la nova Junta els encoratjo a millorar les prestacions del Gremi, a obrir-se a d'altres entitats  del sector a nivell comarcal i sobretot de la província de Barcelona. L'esforç de musculació de l'entitat ha de ser compartit per tots, i cal generar bones expectatives millorant i ampliant els serveis tècnics del Gremi. Cal millorar el posicionament i la imatge a la comarca i créixer també al Maresme. Després de la pandèmia és el moment d'endreçar tot plegat.