A Sant Simó només li queda el sabre

El 28 d’octubre serà Sant Simó peti qui peti, també aquest 2020 en què l’associació entre cada dia del calendari i el seu santoral pertinent és del poc que no ha quedat trastocat del tot. Serà Sant Simó però no hi haurà les festes de l’Aplec homònim, víctima com tot el cicle festiu i social d’aquesta maleïda pandèmia de la Covid-19. A Mataró ens quedem sense fastos però a Sant Simó li queda el sabre. Només li queda el sabre.

Si algú arriba llegint fins aquí i es pensa que ens hem equivocat de secció i que què carai tindrà a veure una arma amb la gastronomia, que prengui paciència. Entri en matèria, que deien els professors d’abans... Doncs som-hi. El sabre és el tortell que en lloc de tancar-se de forma circumferencial, reprodueix la forma de les famoses armes blanques dels pirates i corsaris. Té res, a nivell de gust o elaboració que el faci especial el sabre de Sant Simó respecte la resta de tortells del món mundial? Doncs no. Però mentre arreu s’han d’esperar al cap de setmana per cruspir-se’n, a Mataró en mengem el 28 d’octubre. I ens empoderem a taula amb coartada amb nom d’apòstol, que no és pas poca cosa.

Apologia pirata

La idea del sabre va sorgir fa uns 300 anys, des de la confraria de pastissers de Mataró del moment, els quals van decidir de fer un tortell en forma de sabre que simbolitzes la lluita entre pirates i mariners.

No deixa de ser definitori del mateix origen de l’ermita de Sant Simó, erigida en defensa de les invasions pirates, que l’element més universal de la petita festa mataronina siguin els sabres que pastisseries i fleques fan en motiu del 28 d’octubre. Perquè el sabre bé que el podem fer a casa, sí, però segurament amb elaborar-nos nosaltres mateixos 3 dies després els panellets de la Castanyada ja haurem cobert la quota d’atemptats dolços del trimestre. El sabre millor encomanar-lo. Amb temps fins i tot. Fins i tot farem bé de procurar que la pastisseria, granja o forn de referència en tinguin, i així ajudar el comerç de proximitat. Les grans cadenes no en tenen ni idea d’un tortell diferent.

El sabre de Sant Simó és, a més, el dolç més genuí de Mataró

El sabre que reprodueix l’arma dels que Sant Simó volia fer fugir és un tortell que, amb l’afegit de ser especial, ens assegurarem que sigui del dia i, sincerament, ni que sigui per militància local direm que és més bo que qualsevol altre. Enguany finalment sí que igualment hi haurà les parades davant l’ermita, on és tradicional i típic de comprar-ne. I farem bé de compartir-lo, als petits de casa els encanta, els més grans és probable que busquin el vi dolç o un sol-i-sombra per digerir-lo amb més alegria i, a més, n’hi ha de mides diferents per si volem fins i tot allargar-li la vida útil un parell d’àpats enllà. 

De sabres, a més, en podem trobar de diferents tipus. Acostuma a estar elaborat amb pasta de brioix farcida de massapà o de cabell d´àngel, pel que també hem de conèixer els gustos dels comensals per tal de fer fira amb l’elecció. En el cas del de massapà, a més, sempre podem entrar en l’eterna tertúlia sobre la fruita confitada de sobre que polaritza la comunitat encara més que el Procés, amb grans detractors que la treuen i acòlits defensors que arramben amb la que descarta la gent.

El sabre de Sant Simó és, a més, el dolç més genuí de Mataró. Tant que parlem de cuidar-nos, a nosaltres i al teixit econòmic de proximitat, tenim a una setmana vista l’oportunitat de fer festa, endolcir-nos una estona, compartir el tortell i fer ciutat. Els moderns en dirien un ‘win win’ de manual. Però bàsicament és saber escollir: el dia 28, a taula, sabre!