El nyoqui, una exquisidesa italiana

El nyoqui, o els nyoquis, són un dels plats més tradicionals de la cuina italiana. Històricament era un dels menjars per excel·lència entre les classes més desfavorides del país mediterrani però, com ha passat amb altres ingredients o plats, s’ha acabat convertint en una proposta gastronòmica universal que no distingeix fronteres ni distribucions socials.

El bloc Gastronosfera, en un article d’Anna Tomàs, explica que en moltes zones d’Itàlia s’atribueix als nyoquis la virtut d’invocar la prosperitat a aquells que en mengen. Algunes llegendes narren l’origen d’aquesta creença popular.

Per exemple, detalla la mateixa pàgina web, aquella que relaciona els nyoquis amb un miracle atribuït a Sant Pantaleó. Resulta que Pantaleó era metge personal de l'emperador Galeri fins que es va convertir al cristianisme. Quan es va descobrir la seva conversió i va passar a ser perseguit com tants cristians, caminava l'home fugint del martiri, perdut i famolenc... aleshores va trobar acollida a casa d'uns pagesos que li van permetre descansar una estona i li van oferir compartir el seu menjar. Eren nyoquis! A l’hora d’acomiadar-se, i com a mostra d'agraïment, els va augurar que la seva propera collita seria abundant i esplèndida, cosa que, evidentment, es va complir.

Els veritables gnocchi, apunta Gastronosfera, són petites boles de patata bullida que es preparen de moltes formes diferents segons els costums de les diverses regions italianes. Així, en algunes zones del Piemont afegeixen a la massa de patata clares d'ou a punt de neu; en altres llocs farina blanca, de sègol o de castanya; a la Toscana, formatge ricotta i espinacs, i fins i tot, al Trentino, preparen gnocchi di pane, amb pa ratllat. Solen servir-se acompanyats de mantega i salsa de tomàquet, amb fulles fresques de ruca o julivert per damunt.

Els nyoquis es poden cuinar de moltes maneres i això sempre dependrà de la creativitat del xef, però bàsicament estem parlant d’un plat fàcil que es complicarà en funció de la creació culinària que estiguem disposats a fer. En realitat, si ets mandrós o un cuiner absolutament sapastre, pots coure’ls i prou. Amb un rajolí d’oli i un lleuger toc de sal ja queden boníssims. Si tens ganes de convertir-te en el Ferran Adrià o la Carme Ruscalleda de casa teva, pots inventar amb salses; soja, gingebre, gorgonzola, cremosa d’espinacs, de pebres, dels teus bolets preferits, etcètera. O també pots jugar amb ingredients com el tomàquet, la nou, el bacon o els formatges que més t’agradin.