Els nabius: petits i sans un cop ja no els confons

Més val confessar d’entrada els errors i mirar d’expiar-los. La falta de rigor, a més, en aquest cas em consta que és compartida. No en direm generalitzada perquè de desvagats encantats tampoc en farem majoria, però la confusió podem dir que no és estranya. Anem a tema: s’obre el teló i prometem dir la veritat. Jo em pensava que els nabius i els aranyons eren el mateix, Mea culpa. I resulta que no, que els aranyons i els nabius s’assemblen però no són el mateix. Té nassos (sentit metafòric, s’entén) però per què ens hi confonem? Aquí la llengua fa la seva i que dels nabius en castellà se’n digui arándanos, que s’assembla als aranyons més que no pas als nabius pot ser explicatiu de la cosa. Els aranyons en castellà són endrinas. Fins aquí només hem fet anar el traductor. Anem a tema.

De fet si algú confón nabius i aranyons segurament és perquè no n’està massa avesat a comprar-ne ni prendre’n. Aquí podem tornar a confessar. Però això ha canviat de cop les darreres setmanes. Primer me’n trobo a taula perquè la pauta dietètica ho estableix. Després la companya de pis me n’omple la nevera. I també en Manolo de la fruita me’n parla i me’n diu mil meravelles. Tres en ratlla en qüestió de dues setmanes. Pot semblar coincidència però Freud ja va dir que aquestes no existien. Que ho va dir Freud no he hagut de buscar. Jo recordo més com l’V de la mítica V de Vendetta ho proclama a una de les seves víctimes, la doctora malvada que el va torturar en un assaig clínic anys enrere: “la coincidència no existeix, Delia, només la il·lusió de la coincidència”, li diu. Doncs fem-li cas i aprofitem la il·lusió. Parlem de nabius.

Parlem de nabius i deixem els aranyons per al que l’evolució ens els va dur: perquè els navarresos ens fessin el Patxaran. Conèixer un navarrès o algú que se’l faci: és a dir, algú que faci patxaran, és sovint sinònim de regalimar-se de tant en tant.  Ai la de bons moments que hem passat gràcies a aquest beuratge. De molts directament no ens en recordem, però han estat tots sensacionals. 

Petits, frescos i llaminers

Anem als nabius, que pel que em fan saber i llegeixo, són la pera. La imatge que tenen, com es presenten, no és precisament la seva millor carta. Són entre esquifits i d’un color de lila fosc però apaivagat, lluent per contrast, visiblement arrencats de la planta. Frescos, ens els endurem a la boca per primera vegada en una queixalada entre incerta i expectant. És probable que tardem dos, tres o quatre nabius a acabar-los de trobar el truc. Però arribarà un moment, entre els processos gustatiu, d’empassar i de tornar-hi que ja ens hauran atrapat. A partir de llavors potser en serem devots de màxima fe i els voldrem arreu, solters i en grup o fent de contrapunt d’un dolç, un iogurt o fins i tot algun altre plat. Dessecats, els endevinarem en invents del diable com el muesli o alguna galeta. Frescos es mengen com una fruita vermella, bona, boníssima. Frescos. Llaminers. I un cop hi entres, fas rodar la sínia del seu sabor.

Són un superaliment?

Encuriosit pel fet que la dietista, la companya i el fruiter me’n cantin les excel·lències, a dos cops de dit des del mòbil de seguida em surten continguts amb certa parafernàlia argumental que els eleven a la categoria de superaliment. Vés a saber. Com que a mi aquestes coses em maregen més que una classe de trigonometria, més o menys enganxo el poc que he après o em sembla interessats. S’hi diu que el més important dels nabius són els seus components antioxidants. Que en destaca la presència de carotens i també de vitamina C, pla qual cosa afavoreix el reforçament del sistema immunològic i les defenses de l’organisme. Doncs em sembla perfecte. En llegeixo, copio i enganxo més: A més a més, la vitamina C té la facultat d'afavorir l’absorció de ferro, la qual cosa és positiva per a les persones que pateixen anèmia. 

Un altre dels components sacrosants que veig com atributs dels nabius és la fibra, un tipus especial de carbohidrat que no aporta energia, però que, en canvi, és un aliat important per mantenir en bon estat el trànsit intestinal. Pel que fa als minerals, diuen que destaca la presència de potassi, ferro i calci i a nivell calòric, l’aportació és de 30 calories per cada 100 grams.

Em sembla perfecte però com que no hi entenc gaire, pregunto al fruiter, que em diu que són el millor per la infecció d’orina. Tanquem el cicle, penso, i retorno a la confusió iniciàtica. Quan pixi que sembli patxaran d’aranyons potser que prengui nabius. I una mica ja ho tindrem.