Capgròs
Calvià, Mallorca. Un minut pel final del partit que el Mataró Feimat juga contra l’equip local. El marcador diu que el conjunt de Charly Giralt ho té realment complicat (86-80). Triple de Saïkou Diallo… dins. Els mataronins es posen a tres punts i recuperen la pilota. Triple de Nacho Ariño… xup-xup. A sis segons pel final, el Mataró Feimat empata el partit (86-86). El Calvià juga directe cap a la seva torre interior, Morales. El Mataró, que ho sabia, tanca la defensa i desconnecta el perill. La pilota surt fora i el Feimat tindrà l’última possessió. Temps mort. Giralt dibuixa una jugada per Nacho Ariño. Llançament del mataroní sobre la botzina, cassoleta i cap a casa (86-88).
Així és com el Mataró Feimat va guanyar, amb èpica i convenciment fins el final, un partit que havia començat amb un nivell de concentració pèssim. El seu entrenador reconeix que “ens estaven passant per sobre”. Al final del primer quart, el Calvià dominava amb comoditat (29-13).
Els mataronins van frenar la sagnia a partir del segon període. De totes maneres, el rival els seguia mantenint a ratlla. El Calvià necessitava molt més la victòria per tal d’agafar oxigen en la lluita per la permanència. Entre aquesta fam competitiva i una actuació arbitral “molt casolana”, apunta Charly Giralt, la remuntada semblava gairebé impensable.
Les coses es torçaven encara més quan el Mataró Feimat es quedava sense joc interior. Una desqualificació de Cabrera molt rigorosa i la cinquena falta assenyalada a Toure afegien més llenya al foc.
Quan tot semblava perdut, el conjunt mataroní va treure la inspiració i l’energia que necessitava per acabar signant una remuntada que recordarà durant molt de temps.
Comentaris