Tot a punt per Les Santes, el cim del calendari

La sequera obliga a restringir aigua: no hi ha Ruixada ni Esquitxada

Si el calendari comú dels mataronins fos com un recorregut circular de 365 dies, de tot un any, i l’haguéssim de representar amb una altimetria com les de les etapes del Tour de França no hi ha cap mena de dubte de quines dates s’enlairarien per sobre de tota la resta, de quin seria el cim, de quina setmana seria de categoria especial. I és on arribem, plegats, a partir d’aquest cap de setmana. Són Les Santes, la Festa Major. Quan Mataró se sent més Mataró, quan tota la ciutat bull i no només de la calor que fa.

Mataró duu més de la meitat del 2023 caminat i arribats a aquest punt ja sap el que li toca. el cim del seu calendari. És arribar-hi i fer el que pertoca quan estàs més amunt que en cap altre moment: gaudir de les alçades, notar brises que la resta de l’any no tens, aprofitar els paisatges únics de carrers plens de gents i de festa i respirar ben fons per quan toqui baixar-ne, per tenir corda fins les de l’any que ve. Mataró és en aquell punt que la panxa fa cuques, que les samarretes s’exhaureixen, que tot comença a posar-se a punt i que en paral·lel a la xafogor asifixant de la canícula s’esdevé als espais comuns de ciutat unes ganes especials de compartir el carrer i fer gresca, cadascú com vulgui i pugui.

• Consulta el programa de Les Santes aquí

Són unes Santes especials, aquestes. Totes tenen adjectius i notes a peu de pàgina. Noms propis com els dels aniversaris que se celebren. Com ara els 175 anys de la Missa de les Santes que, enguany, celebra l’efemèride amb una edició amb rècord de cantaires. També són les desenes Dissantes i cal aferrar-se amb somriure encomanadís d’en Santi i a la potència del seu ‘Jo sóc com tu’ per seguir fent la festa ampla i diversa. Fa 25 anys en Biada, el nan del ferrocarril sobre el crani. I fa 40 anys la Nit Boja, que és el mateix que dir que fa quatre dècades que vam començar l’encanteri pel qual els mataronins, quan sentim El Bequetero, bateguem a 15 compassos i bombagem sentiment local per tot el nostre organisme.

Les Santes també de l’enyorança

Precisament, també, perquè cal saber que tot el ritual que pràcticament calquem d’any en any no ens ve d’històries remotes, també seran unes Santes especials per ser les primeres sense una de les persones clau de la innovació festiva de la Festa Major que tenim. Unes Santes per celebrar i també per recordar col·lectivament amb agraïment a en Lluís Hugas, de la mateixa manera que cada 25 de juliol comptem els que som de nou a casa i enyorem els que ja no hi són.

Unes Santes de pressupost menor, unes Santes sense aigua perquè la sequera és greu i cal predicar amb l’exemple, unes Santes més inclusives i també amb mar de fons per la mutació de l’antic model participatiu d’organització, que l’Ajuntament fa cotitzar a la baixa. Són Les Santes l’expressió més genuïna de la ‘mataronitat’, si és que aquest concepte existeix i pot bastir-se. Són pocs dies que representen molt, elements primaris i músiques modernes, petards, gralles, flabiols, The Tyets i sardanes sense cotis. És el de sempre i és per a tothom. Que comenci el que val la pena. Mataronins i mataronines: hem fet el cim.