La celebració de la revetlla de Sant Pere, lògicament eclipsada per la importància de la de Sant Joan que la precedeix cinc dies abans, havia arribat a decaure i deixar-se de fer a Sant Andreu de Llavaneres però en el decurs de la darrera dècada s’ha recuperat, es cuida i pot créixer. Llavaneres celebra Sant Pere i ho fa fent oscil·lar l’atenció cap al barri de baix, el de Can Sanç o directament de Sant Pere per l’ermita que hi ha. És el 28 de juny cada any, peti qui peti i caigui en el dia que caigui, que el veïnat i tots els llavanerencs que s’hi vulguin sumar fan una celebració senzilla però sentida que té tot el sentit d’aquest món en una localitat que no vol ni ha d’oblidar l’herència de mar i la seva història vinculada a l’ofici de pescador.
Cada 28 de juny se celebra, sense anomenar-lo així perquè no fa cap falta, el dia pescador de Sant Andreu de Llavaneres. Sant Pere fa concentrar l’activitat i un senzill programa d’actes al voltant de l’ermita del sant. El barri mariner de Llavaneres és el de Can Sanç, ben a la vora de l’estació de la Renfe, a baix de tot del poble i on encara es conserva alguna de les cases de pescadors que van formar per primera vegada aquest carrer.
A tocar de la riera, es troba aquesta capella, de la qual ja tenim constància en documents del segle XIV. L’edifici, però, ha patit diversos canvis: antigament era al costat est de la riera de Llavaneres, dalt d’un petit turó; al seu voltant hi havia petites habitacions anomenades botigues que la parròquia llogava als pescadors, els quals llavors vivien a dalt del poble, per a guardar els estris de la pesca. El 1917, es va bastir una petita capella a l’altre costat de la riera, i als anys cinquanta es va construir l’edifici actual.
Xavier Noms, regidor en funcions de Cultura, Festes i Mobilitat explica com “fa 9 anys es va voler fer un monòlit a tocar de l’església de Sant Pere que servís de memorial de les famílies pescadores del barri amb la característica, com no podria ser d’una altra manera, que les famílies hi surten amb el sobrenom o motiu que tenien, no pas amb el cognom”.
Recordar la història per Sant Pere
Aquest monòlit que fixa i perpetua l’herència de l’origen de la zona podria passar desapercebut com a únic testimoni d’aquest passat però el 28 de juny, revetlla de Sant Pere, la història d’aquest ofici i d’aquestes famílies reviu a dins de l’església on se’n fa recordatori, es llegeixen poemes i textos mariners o s’hi canten cançons també marineres.
Entre aquestes no hi falta l’epopeia de ‘La barca blanca’ que el 1923 va naufragar i alguns dels seus tripulants van ser rescatats fins i tot a les Balears.
“Sant Pere serveix per recordar aquests episodis i posar en valor el passat de Llavaneres. Depenent de si cau entre setmana o en cap de setmana el sopar i revetlla posterior s’allarga més o menys però després dels darrers anys podem donar la revetlla per recuperada, quan s’havia arribat a perdre”, explica Noms. Un dia especial per a les famílies pescadores d’un barri petit on tothom es coneixia de sempre.
Tot el poble s’involucra en una festivitat al pòrtic de l’estiu i a dues setmanes comptades de la Festa Major. Ho fan evocant, com també s’ha fet des d’institucions com l’Arxiu, aquest passat mariner i pescador que ja no ha arribat als nostres dies. “En Carlus de Can Porrana era el darrer pescador de sortir a la mar i va morir fa poc. Avui en dia no hi ha pescadors però sí que queda gent amb comerç dedicat al peix, que el va a buscar a Arenys. La memòria pescadora però és molt important i recordar-la crec que és quelcom que ha de fer qualsevol llavanerenc”, diu Noms.
Comentaris