Al País Valencià, especialment a la província d’Alacant, el major patrimoni festiu i quasi que emocional que uneix la comunitat són les festes. Les festes de Moros i Cristians. Un esclat popular que recrea antigues batalles (tot fals i sobreactuat, òbviament) però que té tot un ritual musical, grupal, escènic.
Són les més cèlebres i conegudes les d’Alcoi per Sant Jordi. Paraules majors. Les de la Vila Joiosa, Petrer o Callosa també tenen anomenada. El cap de setmana passat se’n feien a Muro. Les més estretament relacionades amb Mataró són a Cocentaina. És on desfila la filà dels Bequeteros, que van ser el 2015 a Les Santes i que comparteixen “himne” amb el Desvetllament Bellugós.
Però Alacant, desenganyem-nos, pot quedar lluny. I a Catalunya Lleida té la seva pròpia Festa de Moros i Cristians i precisament aquest cap de setmana, com de torna final de la Festa Major de Sant Anastasi, recuperen la normalitat després de dos anys. És la 26a edició de la Festa.
Representació històrica
La Festa de Moros i Cristians commemorarà un any més la batalla que ara fa 872 anys va permetre als comtes catalans conquerir la capital del Segrià, que estava en mans dels sarraïns. Lleida és la ciutat on s'han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians. Durant tot el cap de setmana fester es duran a terme un ampli programa d'activitats entorn d'aquesta celebració. En aquesta edició, les comparses cristianes s'imposaran en la batalla final i recuperaran la ciutat, després de tres anys en mans de les tropes mores pel fet que la pandèmia havia impedit dur a terme la batalla durant el 2020 i 2021.
Els actes arrencaran el dissabte 14 de maig a les 12 hores amb el vermut fester a la plaça de Sant Francesc, que tornarà a fer-se després de dos anys. Les Ambaixades es tornaran a representar, després de la bona acollida de l'any passat, a la plaça Sant Joan. Aquesta ubicació permetrà que el públic pugui estar assegut, segons ha indicat el president de l'Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, Josep Lluís Gàzquez. Serà a les 19.30 hores quan les tropes cristianes arribaran a la ciutat i demanaran la rendició de les tropes mores, després de la batalla dialèctica, amb text de Maria Jesús Llavero. El bàndol moro refusarà l'oferiment i els cristians es retiraran i anunciaran la batalla de l'endemà.
La jornada de diumenge començarà a les 12 hores amb l'entrada infantil, la desfilada de les comparses amb els components més joves de la festa des del Roser, i la presentació de les bandes que enguany participaran a la festa a la plaça Sant Joan. L'entrada de gala, amb la concentració de les comparses a les 18 hores a la Porta del Lleó de la Seu Vella, donarà pas a la Desfilada de Lluïment, que seguirà l'itinerari habitual pels carrers Sant Martí, Tallada, Cavallers, Blondel i avinguda de Madrid, fins a la Paeria.
El punt culminant de la festa serà a les 21 hores a la Seu Vella. S'escenificarà la batalla entre les tropes mores i cristianes, enguany amb text de Joan Pifarré Vidal i la direcció escènica de Ramon Caballol. En aquesta 26a edició, la batalla estrenarà un nou format amb dos escenaris. Una primera serà itinerant, amb inici a l'espai davant l'edifici de la Canonja, i una segona part tindrà lloc a l'espai davant la Porta dels Apòstols, seguint la tradicional alternança de vencedors i vençuts els cristians tornaran a ocupar la ciutat, posant fi a l'ocupació mora dels darrers anys.
Per seguir la representació de les Ambaixades de dissabte s'habilitaran unes 300 cadires a la plaça Sant Joan i l'accés als seients serà lliure. També n'hi haurà unes 300 per seguir la batalla de diumenge i tampoc caldrà haver-les reservat prèviament tal com sí que caldrà fer per poder asseure's en alguna de les 400 localitats disponibles durant la desfilada. Les cadires es poden reservar a Turisme de Lleida.
Més de 600 participants
La festa comptarà amb la participació d'entre 600 i 700 persones, entre integrants de les comparses i músics, un centenar menys que en edicions prepandèmia. D'aquestes, unes 280 seran músics de les sis bandes que hi prendran part enguany: Ilerband, Banda de carrer de Lleida; Banda Municipal de Música Ciudad de Fraga; Banda de la Unió Musical Senienca; Banda de Música Ciutat de Benicarló: Associació Banda La Valenciana de Barcelona, i Banda de música de la Asociación Musical Miralbueno.
Comentaris (1)