Una de les millors cerveseries del món és a Mataró

Mataró té tendència a amagar massa als seus tresors. O, dit d’una altra manera, a no fer-ne prou ostentació, com si no es pogués presumir en excés de tenir el millor conjunt barroc de Catalunya, o la primera obra de Gaudí, o un front marítim pel que totes les ciutats de la corona metropolitana donarien molt a canvi. O, encara que sigui en un àmbit ben diferent, disposar d’una de les millors cerveseries del món. Sí, de tot el món, ja que així ho han acreditat en diverses ocasions els experts en la matèria.

Parlem de The Drunk Monk, una taverna amb gairebé 20 anys de trajectòria, situada a tocar de la plaça Granollers en racó tranquil i una mica amagat (el que us dèiem). Una ubicació que passa força desapercebuda, que no és de pas, que s’ofereix amb una timidesa que no es correspon amb el que és: un temple de renom internacional per als amants de la cervesa. Els usuaris del portal Ratebeer la van escollir com a millor cerveseria del món l’any 2011 i des de llavors ha anat apareixent any rere any a la llista.

Drunk Monk va ser pioner a l'Estat en l'aposta per la cervesa artesanal

Moisès Campdepadrós és des de fa 8 anys el propietari de la cerveseria, que va heretar de Sven Bosch, el seu fundador. D’origen belga, Bosch és tota una llegenda en l’àmbit cerveser. Va obrir l’establiment l’any 2001, a la seva actual ubicació de Via Europa, però com un bar tipus granja anomenat Central Parc. Aviat, però, Bosch derivar el negoci cap a la seva veritable passió, que a Bèlgica és religió: la cervesa artesana de qualitat. L’establiment va passar a dir-se The Drunk Monk (el monjo borratxo), es va decorar com una autèntica taverna belga i va començar a servir cerveses que no es trobaven gairebé enlloc més a l’Estat.

“L’Sven va ser tot un pioner, apostant per la cervesa elaborada de forma artesanal, que no provingués de les grans cerveseres industrials”, recorda Campdepadrós, que abans de ser-ne propietari havia estat client habitual del Drunk Monk. En aquells anys era un dels poquíssims llocs on poder degustar cerveses belgues d’abadia, com ara les trapistes, o les IPA avui tan de moda, o les primeres cerveses artesanes que petits productors catalans començaven a elaborar, i que avui són omnipresents. La popularitat de la cerveseria entre el públic ‘connoisseur’ va anar pujant com l’escuma (acudit tan barat com inevitable) fins que al 2011 va arribar el gran reconeixement per part de la comunitat internauta mundial.

La taverna mataronina és parada obligatòria per als aficionats a la cervesa d'arreu

Però com s’explica aquest triomf a nivell planetari? “Cal tenir present que existeix tota una cultura al voltant del món de la cervesa, formada per consumidors que es mouen arreu del món per trobar llocs com el Drunk Monk”, explica Campdepadrós. Des de fa molts anys és habitual que el local mataroní aculli clientela de procedències molt variades, que es deixen caure per Mataró amb l’únic objectiu de provar una de les 500 o 600 referències que sol tenir a la carta, i gaudir d’un ambient plenament cerveser.

A causa de la pandèmia i les restriccions, la carta del Drunk Monk s’ha vist reduïda ja que resulta impossible mantenir estocs tan elevats com abans, però segueix sent d’una extensió ben considerable, presidida sempre pels 15 barrils en rotació permanent amb especialitats de tota mena. Una oferta que es completa amb propostes de menjar senzilles però saboroses, que inclouen embotits i formatges belgues; i amb els ja llegendaris tasts que organitza l’establiment, pensats per a grups, i que permeten provar cerveses molt exclusives o de temporada.

El repte és oferir les cerveses de millor qualitat i les especialitats més en voga

L’esperit s’ha mantingut des que, l’any 2013, Campdepadrós va agafar el relleu, un cop Bosch va decidir que Mataró li havia quedat petita i va traslladar-se a Barcelona per obrir-hi la cerveseria BierCaB, al carrer Muntaner. Campdepadrós ho va fer amb l’objectiu de mantenir al 100% l’esperit del local. I així ha seguit fins avui, sobrevivint a una pandèmia que ha estat especialment dura amb la restauració i l’hostaleria. “Un cop ets darrere la barra te n’adones que no és fàcil de portar, tot això”, reconeix Campdepadrós, encaparrat en seguir portant a la seva taverna les millors cerveses del món, les més innovadores, les més especials, encara que no tinguin distribuïdora establerta a Espanya o que els seus creadors siguin petitíssimes productes artesanals.

La taverna no serveix ni vi ni cafè, ni cerveses de grans marques industrials

The Drunk Monk no és un pub qualsevol, i ho deixen clar des de l’entrada, on hi penja un cartell que resa “Som una taverna de cultura cervesera”. En aquest sentit, fa poques concessions: de cerveses se’n poden trobar centenars de varietats, però no s’hi serveix vi, ni cafè, ni infusions (tant sols alguns refrescos per si s’hi va amb la canalla), i tampoc cerveses de grans marques industrials que es poden trobar a qualsevol bar. “Això no tothom ho entén, i sovint ens trobem en la tessitura d’haver de donar explicacions als clients que en realitat no hauríem de donar”, lamenta Campdepadrós. Quelcom que contrasta amb una parròquia local nodrida i molt agraïda de disposar d'un local tan especial com aquest a prop de casa, i de les expedicions encara nombroses de visitants d’arreu que volen descobrir de primera mà un local ja llegendari en el món cerveser de l’Estat.