El millor fotoperiodisme del món, a tocar de casa

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat aquest dijous l’exposició World Press Photo 2022 que es podrà veure des d’aquest divendres fins l’11 de desembre. Organitzada per la Fundació Photographic Social Vision la mostra arriba a la capital catalana després d’haver viatjat arreu del món. En aquesta edició prenen el protagonisme les comunitats indígenes, les cultures tradicionals i les qüestions identitàries però no hi falten altres temàtiques reincidents com la crisi mediambiental, els conflictes bèl·lics i les protestes ciutadanes. La divuitena edició del concurs de fotoperiodisme aposta per un nou model territorial per assegurar una major diversitat d’autors i històries.

En concret, el World Press Photo divideix el món en sis regions i elimina les categories temàtiques, centrant-se en el format. Així hi ha les fotografies individuals, reportatges fotogràfics, projectes a llarg termini i format obert. La mostra ofereix els treballs guanyadors de l’última edició del concurs de 2021 amb una àmplia visió dels reptes de la societat global. En declaracions a l’ACN, la directora de la Fundació Photograhpic Social Vision, Sílvia Omedes, ha explicat que preveuen que unes 50.000 persones visitin l’exposició a Barcelona que des del passat abril que viatja arreu del planeta.

A banda de les temàtiques diverses, Omedes ha explicat que l’exposició recull projectes “íntims” que parlen de reptes personals que són universals. Hi ha fotografies “impactants” visualment encara que el certamen està fent un esforç per incorporar noves narratives. “Busquem alternatives que no siguin només sang i fetge”, ha dit Omedes. Per la directora de la fundació, en aquesta edició hi ha fotografies estèticament “molt potents” que expressen històries que poden ser “molt importants” per a tothom qui visiti el CCCB.

Entre les fotografies exposades hi ha la ‘Fotografia de l'Any’ d’Amber Bracken que homenatja els nens i nenes indígenes que van morir a l'Escola residencial de Kamloops, a la Columbia Britànica. El ‘Reportatge Gràfic de l'Any’ de Matthew Abbott que retrata les cremes controlades de mala herba per a prevenir els incendis forestals dels indígenes australians i el ‘Projecte a Llarg Termini’ de Lalo de Almeida que és testimoni de la devastació de l'Amazònia brasilera que s'ha accelerat coincidint amb les polítiques mediambientals regressives del fins ara president del Brasil Jair Bolsonaro. La mostra es completa amb ‘Format Obert’ d’Isadora Romero que qüestiona la pèrdua del coneixement ancestral.

Precisament, en declaracions a l’ACN el fotoperiodista brasiler Lalo Almeida ha explicat que amb les seves fotografies exposades es pot veure la feina feta fa deu anys a l’ Amazònia i la seva desforestació. “Com el Brasil tracta l’ Amazònia com un lloc per extreure minerals i recursos i no com una regió pròpia. És un model dels temps de la colonització”, ha subratllat.  Almeida ha carregat contra l’encara president del Brasil per haver tractat “molt malament” la zona i s'ha mostrat esperançat amb el nou executiu de Lula da Silva especialment per la persona que es pronostica que ocuparà el ministeri de Medi Ambient.

Sobre la seva feina, ha explicat que mai va ser fàcil fer fotos a l’Amazònia perquè moltes de les activitats que s’hi feien eren il·legals i la gent el veia com una amenaça. “Els missatges de Bolsonaro que la premsa és una amenaça ha tingut un impacte greu”, ha lamentat. Almeida ha confessat tenir una relació d’amor i odi amb l’Amazònia . El fotoperiodista ha dit que estima les persones, la cultura i la forma de vida del territori però que la destrucció, la desforestació i la extracció il·legal li generaven una sensació d’angoixa.

L’exposició ha ampliat el programa de visites guiades presencials al públic general i, segons han explicat, bona part de les hores destinades als  centres escolars ja estan reservades. Com a activitat paral·lela de l'exposició, el 30 de novembre se celebrarà el debat ‘El fotoperiodisme a la guerra d'Ucraïna’, amb els fotoperiodistes Santi Palacios, Oksana Parafeniuk i Ricardo García Vilanova.