Més que una pel·lícula, un antídot antifeixista necessari

La cultura sempre pren partit i anar al cinema sempre t’acaba aportant una cosa o una altra. Quan algú para l’orella a la cartellera i segueix les novetat o es remira crítiques pot quedar-se amb els grans titulars i superproduccions (com la napoleònica estrena d’aquesta setmana) o gratar una mica més enllà. És en aquest substrat, la del cinema necessari, on trobem la que potser és en clau humana i també mataronina més que una notícia, més que una estrena, més que una pel·lícula. Parlem de ‘El maestro que prometió el mar’. El film d’aquesta setmana al Foment.

La història real que narra la pel·lícula és de les que per si soles ja valdrien que cada sessió de la sala vetusta i cèntrica s’omplís a cada sessió. Però pels que primen, a més, el vincle local de les històries han de saber que empenyent aquest projecte, fent possible l’acte de memòria històrica i col·lectiva que és intrínsec a aquesta pel·lícula, hi ha arrels i ramificacions mataronines. Ni Antoni Benaiges -el mestre republicà assassinat de qui parla el film- ni cap dels seus alumnes o familiars tenien res de maresmenc. Però des de Mataró s’ha fet molt perquè una pel·lícula com aquesta fos possible i, des de fa una setmana, hagi commogut de valent a tothom qui l’ha vista.

La sinopsis d’una pel·lícula que entendreix

L'Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut durant la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat. Durant la seva estada allà, coneix la història d'Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Mont-Roig (Tarragona) que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic, l'Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar. 

Sergi Bernal, el documentalista que va encendre la metxa

“Aquesta història, en moments com els actuals, és un antídot antifeixista més necessari que mai”. Qui proclama la sentència amb més raó que un sant és Sergi Bernal, un dels grans culpables de fer possible que tothom pugui conèixer la història que narra ‘El maestro que prometió el mar’. Bernal no és de Mataró però hi treballa, s’hi mou. Aquest fotògraf i documentalista, tot un cul d’en Jaumet, és qui va destapar la memòria amagada d’un mestre innovador a qui el feixisme va assassinar i a qui la dictadura també feixista va fer ignorat i oblidat. Sergi Bernal va trobar la metxa per encendre l’artefacte que, a efectes de coneixement, explosiona amb aquesta pel·lícula. 

L'agost de 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura del mestre assassinat el juliol de 1936 dient “Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo”. Durant aquella setmana d’agost de 2010 en Sergi Bernal, geògraf i fotògraf, va estar documentant gràficament els treballs d’aquella exhumació. La notícia que en aquella gran fossa pogués estar enterrat un mestre català com ell va provocar que iniciés una obsessiva investigació per a reconstruir la vida d’aquest mestre de Mont-roig del Camp, a partir d'entrevistes a familiars, a exalumnes i recopilant un arxiu dispers de revistes d’educació dels anys 30, treballs ja publicats, premsa i fons arxivístics. Durant els 13 anys que ha durat —i segueix— la investigació de Bernal, s'ha pogut desenterrar de l'oblit la vida i obra de l'Antoni Benaiges, saber dels seus mètodes pedagògics innovadors i descobrir la promesa truncada que el mestre va fer als seus alumnes just abans de l'esclat de la Guerra civil l'any 1936.

La pel·lícula que culmina un camí

La restitució i reconeixement d’Antoni Beinaiges (i de tots els mestres com ell) que es consuma amb la pel·lícula que s’estrena ara és la culminació de tota la feina feta per Bernal. “La figura d’aquest mestre formava part de la memòria molt íntima dels exalumnes que els va tocar callar, de la família que no sabia on era i dels companys de professió i ja està. Calia restituir la seva figura”, explica Bernal. El propi Bernal ha impulsat publicacions com un assaig o ha fet de documentalista i repassat el guió de la pel·lícula. Va assistir al rodatge, va fer-ne foto fixa i el macking-off. Ha impulsat exposicions i xerrades, ha abanderat la lluita per restablir la figura del mestre. Explica que l’estrena del film l’ha emocionat. “Estem molt contents del que genera el resultat, de les reaccions i emocions que desperta una història de fa tants anys, de com pot arribar a remoure”, assegura. 

I sí, insisteix en preescriure la història i el film com a antídot. “És una història real, fil per randa. A aquest mestre se’l van carregar els que ara veiem que continuen amb poder. En aquest país hi ha una lluita eterna contra l’oblit imposat per una gent que voldria tornar a tot allò. En un país amb tantes fosses comunes i història, la memòria és obligada. Exercir-la i defensar-la”, resol. 

Més vinculació mataronina

• La vinculació mataronina amb ‘El maestro que prometió el mar’ va més enllà de les projeccions al Foment o del destí laboral de Bernal.
• El propi documentalista explica que “va ser precisament a Mataró on per primera vegada vam poder ensenyar l’exposició sobre Benaiges, el 2011, en una experiència inoblidable perquè vam arribar a localitzar un exalumne seu que va venir-hi. També va ser a Mataró on hi ha hagut la complicitiat de l’associació de memòria històrica i ara hi havíem de fer aquestes projeccions”.
• El propi Bernal assistirà a les projeccions de dissabte, amb col·loqui inclòs.

Els cinc nens de Mataró

Però encara hi ha més mataronitat en la història. Cinc dels deu alumnes del Benaiges de la pel·lícula són de Mataró. Cinc nens que apareixen molt i que gràcies a la pel·lícula han pogut ‘jugar’ a ser actors. Que van gravar, principalment a Mura, com si fossin a Burgos on van passar els fets reals. Que van establir una relació maquíssma amb Enric Auquer. Cinc nens que, literalment, feien la cara que buscaven a caracterització i que ara viuran una estrena pròpia al cinema de casa seva on aniran plegats a una mateixa sessió. Són la Gal.la Petit Cardenal, l’ Ona Macià Maestu, ñ’Elena Moreno García, en Dídac Cano Lorente i l’ Izan Barragán Venzalà.

El Maestro que prometió el Mar al Foment Mataroní

Horaris:
Dissabte, 25 de novembre

• 6:00 de la tarda
• 8:00 del vespre

Diumenge, 26 de novembre

• 6:00 de la tarda
• 8:00 del vespre

Dilluns, 27 de novembre

• 6:00 de la tarda (sessió de l’espectador)
• 8:00 del vespre