Catifa estesa al milloret de la música jamaicana dels Països Catalans

Estendre la catifa com a senyal de benvinguda d’honor als convidats d’excepció que ho mereixen és un hàbit que ve de molt antic, de l’antiga Grècia. Al Clap de Mataró no n’hi ha de catifes (si n’hi hagués parlarien soles!) però hi ha dies en els que la sala és com si se sapigués omplir per fer l’efecte. I dissabte pinta que serà un d’aquests dies. El causant, el mereixedor dels honors, és Adala.

L’escena de la música jamaicana en català viu anys d’efervescència d’unes propostes mentre qui la va protagonitzar durant anys (fins i tot predicant al desert si fes falta) va decantant-se poc a poc. Hi ha escena, hi ha moviment, hi ha grups emergents i hi ha la cultura de soundsystems. La cosa sincopada enganxa i quan la canten en el teu idioma, a més, interpel·la. Moltes d’aquestes deuen ser les raons per a l’èxit d’Adala. Algú que no té corona però que ja juga entre la noblesa de l’escena. Forma part del milloret, això és innegable. 

• Dia: Dissabte 18 de març
• Entrades anticipades: 15€/ Taquilla: 18€. Es poden comprar aquí
• Horari: 21.00h
• Espai: Sala Clap
   

Cada cop més popular

Adala és la màscara musical de Guillem Simó. Nascut al barri de Torre Baró i més tard desplaçat al centre de la ciutat, Adala comença a construir-se parlant de les múltiples cares de Barcelona, ciutat on s’inicien les seves passes i on comença a fer-se un nom entre festes de barri i concerts de l’escena Sound System. Referents jamaicans com Burning Spear, Ini Kamoze, Israel Vibration o Black Uhuru inspiren l’estil musical cultivat conjuntament amb el seu germà de sang Quim Simó ‘Siva’ i Otger Ibars. La seva família, de qui sempre expressa que n’és un etern tribut, també li aporten referents de la música de cantautor i poesia llatinoamericana com Mercedes Sosa, Eduardo Galeano, Violeta Parra o Athaualpa Yupanqui, mestres fonamentals de la seva forma d’escriure i entendre l’art de la paraula. Les lletres i la música d’Adala, amb el temps, aniran entrant dins del cor i la ment de la gent fins convertir-lo en un dels grups que podreu trobar en un munt de festivals, sales i festes majors del territori. L’acompanyaran Rudymentari, Matahsound i Harny Roots que trepitjaran l'escenari del Clap.

Rudymentari, l’incipient reggae balear

No estarà pas sol Adala. Qui obrirà la llauna abans seran els Rudymentari, un dels noms referents de l’escena Reggae del territori balear. En poc temps, ha passat de publicar un dels videoclips més vist de les Illes Balears a consolidar-se dins del panorama de Reggae dels Països Catalans.

Aquest 15 de març presenta “Diuen que plou”, una cançó que musicalment beu del dancehall, el new roots i també dels estils més actuals de la música jamaicana. Així és com l’autor Guillem Llorens Prats s’endinsa cap a la realitat que el rodeja actualment per presentar l’avançament que obra les portes cap a la nova referència del menorquí, que és més crítica, social i reivindicativa que mai.