Capgròs
Que el 24 de setembre és la Mare de Déu de la Mercè ho sap pràcticament tothom. Vivint a tocar de Barcelona i amb bona part de la població seguint-ne el calendari propi de la ciutat comtal és la cosa més normal que associem la Mercè a la festa pròpia de la capital catalana però quan passa com aquest any, que el 24 ens cau en cap de setmana, és bon moment per anar un xic més avall i descobrir l’altra Mercè, la de Tarragona.
A Tarragona fa dies que estan de Festa Major: Santa Tecla. La d’enguany és sonada, fa 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de la patrona i s’allarga un dia més del normal (fins diumenge 25). A Mataró ja hi va haver fastos pels 250 de les relíquies de Les Santes i dissabte passat vam tenir els Gegants de la Família Robafaves al Convit dels 700, una trobada històrica de folklore català. Els nostres nans i gegans van triomfar.
Però si Santa Tecla és el 23, l’endemà dia de La Mercè i mentre tothom repara en Barcelona, a Tarragona hi ha un acte espectacular, d’aquells de cultura popular que com diu l’expressió habitual s’han de veure almenys un cop a la vida. Són els pilars caminant i són un dels moments castellers més espectaculars de tots.
Un pilar que recorre mig quilòmetre
El 24 de setembre al migdia, les quatre colles castelleres de Tarragona es troben a la coneguda com plaça de les Cols, al peu de les escales de la Catedral (antigues escales del temple romà) per fer una diada ràpida i entomar el gran repte del dia. Fer un pilar de quatre, pujar i baixar les escales i dur-lo fins l’Ajuntament que no és precisament a la vora.
El pilar, per tant, puja i baixa les escales del Pla de la Seu, enfila el carrer Major avall, desafia el fort pendent de la baixada de la Misericòrdia i resisteix el cansament quan recorren tota la plaça de la Font. En total, uns 500 metres que les colles tarden uns 10 o 15 minuts, de mitjana, a recórrer.
Les colles inicien el recorregut per ordre d’antiguitat. Per tant, els primers són els Xiquets de Tarragona, seguits de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i, per últim, dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Els pilars avancen a un ritme espectacular durant tot el recorregut, en el qual hi ha milers i milers de persones que animen i celebren cada passa, especialment com més s’acosten a la balconada del consistori. És un moment de moltes emocions i dur el pilar fins al final (lògicament hi ha any que cau) és un gran orgull per les pròpies colles i per la ciutat. El recorregut té una baixada molt pronunciada, passa per carrers estrets primer i per la gegantina plaça de la Font després i requereix de resistència, tècnica i tenacitat per arribar a bon port.
És l’altra Mercè, és espectacular, quan cau entre setmana no s’hi pot anar però caient en dissabte val la pena de plantejar-se-la.
Comentaris