Capgròs
El Cruïlla ja és aquí, el Cruïlla ja ha començat. El festival barceloní, el tercer de la tríada destacada que obre el Primavera i continua el Sónar, un certamen que ha construït la seva identitat a base de barrejar sense complexes noms i estils, diluïnt fronteres d’estils i sense por d’acumular etiquetes. El Cruïlla fa anys que enarbora la bandera de “la bona música” i es proposa com aparador variat d’aquesta.
El Cruïlla té segell propi i és com un festival prescriptor. El que programa duu la seva garantia. El festival va ser un dels que fa un any va plantar cara a la Covid-19 amb una edició plena de mesures extraordinàries de seguretat. Es va fer, va ser un clam. I aquest any els cruïlleros es mereixen un festival sense tantes cotilles ni tensions sanitàries: una edició per gaudir i desplegar les ales encara més.
- Encara hi ha entrades i abonaments a la venda a la web del festival
Ara que entrem de ple en les seves tres grans jornades, proposem una mirada comarcal, des del Maresme sobre el certamen. Sempre es pot anar de festival a cegues però, si no és el cas, aquestes poden ser 8 raons maresmenques a afegir al carro d’arguments per anar al Cruïlla.
1. Perquè està literalment aquí al costat
El Cruïlla es fa a Barcelona (se n’hi va anar, podríem dir) però com la resta de festivals que es fan al Fòrum de Barcelona són una autèntica bicoca pels maresmencs per accedir-hi. Tant en trànsit rodat (que si has de fer més de dues cerveses millor que descartis) com amb transport públic és la cosa més còmode del món agafar la R1, baixar a Sant Adrià i entomar el TramBesòs. Sembla una carambola de transport públic feta expressament. No és al Maresme però quasi que per temps ho sembla, el Cruïlla.
2. Per Delafé que recupera las flores azules
Són del Masnou i ara feia temps que no recuperaven la formació binària inicial, la que els hi va obrir les portes del reconeixement amb aquella manera de rapejar tant seva, entre tranquil·la i hipnòtica, com flotant. Són Óscar d’Aniello i Helena Miquel, més coneguts com Delafé i las Flores Azules i són un dels hams nostrats del festival. Per no poca gent van ser una banda sonora d’anys especials.
3. Pel desvetllament dels Tyets
Diu la llegenda que no hi ha cap festival ni festa major que aquest 2022 no compti amb The Tyets però, en el seu millor moment, el duet mataroní no pensa pas punxar el globus. I de la mateixa manera que els tindrem a les Dissantes cantant el Jo soc com tu d’aquest any, el seu gran salt, el seu particular desvetllament bellugós a ritme de trapetón els hi obre les portes d’un senyor escenari de primeríssima divisió com és el del Cruïlla.
4. Per com es mouen les Balkan
Quan mires un concert, allò que gaudeixes té molts responsables. Moltes paternitats o equip que hi ha ajudat. Una curiositat. La mataronina Cristina Castellà, ballarina i membre d’Invitro, ja fa temps que també ajuda a grups catalans a moure’s en escena plantejant com han de comportar-se dalt de l’escenari. Fent rutines i coreografies. Un concert de les Balkan Paradise Orchestra, una fanfàrria de música balcànica íntegrament femenina, és tot un espectacle i Castellà hi ha contribuït.
5. Per Marcel i Júlia
Tres dels membres de ‘Marcel i Júlia’, un altre dels grups que van despuntant en l’escena post-Txarango de la música catalana tenen vinculació maresmenca. Que consti, perquè sovint la pedrera de grups ubicats a la comarca és una però si s’hi sumen els que tenen algun lligam arribaríem a doblar o triplicar quota.
6. Per Ocata
És curiós perquè anant al Cruïlla en tren no pararem a Ocata, que està temporalment fora de servei. Però aquest nom d’aquesta zona del Masnou (altre cop el Masnou) és l’escollit per un dels grups emergents de la comarca a qui el festival sembla haver tingut en gràcia especial. Unes melodies i lletres ben trobades, per uns aires de pop de tota la vida amb certa reminiscència folk.
7. Perquè va néixer a Mataró
Una raó per anar al Cruïlla és perquè abans es feia a Mataró. Has de vigilar de no semblar que expliques historietes de la mili ni caure en el “tot això eren camps”, però mai està de més reivindicar l’origen de la criatura, la seva infància abans que aprengués a caminar i fotés el camp de casa per emancipar-se a la gran ciutat. Jordi Herreuela, incombustible a la direcció, també és capgròs.
8. Pels grans noms que potser no tornaràs a veure
És la menys localitzada de les raons però al cap i a la fi és la clau. El Cruïlla té a l’aparador una selecció d’artistes, sobretot els internacionals, que vés a saber si els tornaràs a veure si no és anant-hi aquest cop. Ajuntar en una mateixa nit a Rubén Blades i Juan Luis Guerra per posar-te a prova els malucs, reunir Meute, Seed, Vintage Trouble o Fat Freddy’s Drop, recuperar per la causa a Molotov o Residente, reunir la Rozalés i la Zahara, treure del bagul memorístic als Duran Duran, Jack White i els Hot Chip o reunir pràcticament a tota la generació de l’històric Benidorm Fest que va eclosionar amb l’Ay Mamá de la Rigoberta són tot causes de motiu major per anar-hi. Des del Maresme o des de Kuala Lumpur.
Comentaris