Un documental retrata l'històric restaurant argentoní El Racó d'en Binu

Guillem Cabra i Mar Clapés retraten al documental ‘Binu, història de dues estrelles’ el passat i el present d’El Racó d’en Binu, un històric restaurant d’Argentona, a través del testimoni del seu xef, Francesc Fortí, i la seva cap de sala, Francina Surinyac. En declaracions a l’ACN, Guillem Cabra afirma que al documental hi ha “amor, passió, gastronomia, alguna traïció i un final feliç” i està narrat amb un to que entrellaça comicitat, humor i també melodrama. ‘Binu, història de dues estrelles’, produïda per La Manchester, es projecta al Festival de cinema de Màlaga a la secció gastronòmica Cinema Cocina.

Mar Clapés explica que la proposta de fer un documental va arribar després que el periodista Ricard Ustrell, que és el productor executiu, anés a dinar al restaurant i els digués que hi havia una història. De fet, El Racó d’en Binu, a Argentona, va ser el primer restaurant català de fora de Barcelona que va aconseguir dues estrelles Michelin. Fortí i Surinyach van viure l’èxit d’aconseguir dues primeres estrelles Michelin, però al cap d’uns anys van rebutjar-les. El codirector del documental recorda que El Racó d’en Binu, que té ja 54 anys, va començar com un restaurant de l’hotel Colón d’Argentona, que ja va tancar, i van aconseguir en la seva trajectòria dues estrelles Michelin i les van rebutjar perquè “no premiaven la cuina ni la gastronomia, sinó el luxe”.

Cabra afegeix que quan van anar a dinar a El Racó d’en Binu es van “enamorar del Francesc i la Francina perquè són uns grans personatges”, però també es van enamorar “de la seva història que té amor, passió, gastronomia, alguna traïció i un final feliç”.

El codirector afegeix que ‘Binu, història de dues estrelles’ té una part gastronòmica que és la cuina d’El Racó d’en Binu i la seva història i és un retrat del Francesc Fortí i la Francina Surinyach i del seu passat i present. Al documental també hi ha “compromís i resistència” perquè han passat 54 anys i “han hagut de resistir perquè han patit molt, però al final té un punt de floriment i d’èxit”. El Racó d’en Binu torna ara a omplir la sala que és el que no els hi passava durant aquest anys”.

Clapés diu que el llargmetratge és una no ficció i el to el van anar trobant a mesura que rebien les imatges. Van percebre que la història es connectava amb un to musical concret dels anys 60 i 70 d’inspiració italiana del director de cinema Marco Ferreri. Apunta que la part còmica és molt important i s’ha de destacar. “Una no ficció amb comicitat és un ingredient que no es troba sempre” i aquesta venia donada pels dos protagonistes. “La Francina és una còmica excel·lent i té el còmic seriós al seu costat que és el Francesc i fan una combinació increïble”. A més comicitat i humor, també hi ha melodrama, afegeix.

Cabra declara que el documental parla d’un restaurant que es troba als baixos d’un hotel, “on hi ressonen els westerns, on els telèfons a vegades no funcionen, on alguns cops no hi ha hagut ningú a la sala i amb uns personatges molt potents que no tenen pèls a la llengua, que fan riure molt i han patit, i que ara gaudeixen”.

La codirectora apunta que l’accés a ells va ser molt senzill, ja que tant el Francesc Fortí com la Francina Surinyac tenen “una mentalitat molt oberta, són uns moderns i van entendre que necessitaven explicar la seva història i que érem uns possibles candidats per fer-ho.

Cabra afegeix que han intentat dirigir-los el mínim: “Hem plantat la càmera i que les coses passin i aquesta era la voluntat de com enfrontar-se al documental”, intentant “ser el mínim d’invasius i que les coses anessin passant davant de la càmera”.

El xef d’El Racó d’en Binu es mostra satisfet amb el documental i creu que també ajudarà que més gent els conegui i vagi al restaurant. Explica, també en declaracions a l’ACN, que mentre gravaven el llargmetratge ell anava fent a la cuina i no el molestaven. “No hi ha va haver cap problema mai i mira que van estar-hi dies”, assenyala amb un somriure als llavis.

Al documental, Fortí mostra una gran energia i assegura que si es trobés malament ja seria una altra cosa, però mentre es trobi bé, sentencia, “hi ha guerra per estona”.

“Ara nosaltres vivim de satisfaccions”

Fortí celebra que les coses han canviat al restaurant i ara omplen. El Racó d’en Binu va fer 54 anys el passat mes de febrer i el xef va fer un menú especial durant set dies per celebrar-ho. “Vam omplir cada dia i tothom va menjar aquell menú i això és una satisfacció. Ara nosaltres vivim de satisfaccions”, afirma.

Explica que el canvi de tendència al restaurant on hi havia poca afluència de gent i ara tornen a omplir va ser a partir de la celebració dels 50 anys. “Estem molt contents que el 90% de la clientela són joves i de tant en tant ve algú que havia vingut amb els seus pares fa 30 anys”.

El documental que va tenir la seva estrena al festival de cinema de Cambridge a l’octubre de l’any passat es projecta al Festival de cinema de Màlaga a la secció de documentals gastronòmics Cinema Cocina.