Una nau consagrada a l’art català contemporani

La Nau Gaudí serà, per fi, la nau de l’art. Des del proper dijous, dia 11, s’hi podrà visitar la primera exposició de la Col·lecció Bassat d’art contemporani de Catalunya. Es tracta de la culminació d’anys de treball per poder exhibir a Mataró les obres que té en propietat el publicista Lluís Bassat, integrada pels grans noms de l’art català de la segona meitat del segle XX. Ja fa gairebé quatre anys que Bassat va anunciar que volia obrir un gran museu d’art a Llavaneres. Aquell projecte no va fructificar i Mataró va estar atent per fitxar-lo per la seva causa. Després d’uns quants estira i arronsa, i de que la crisi econòmica obligués a endarrerir sine die la construcció de la seu definitiva del museu a l’antiga fàbrica Ylla i Aliberch, el col·leccionista i l’Ajuntament van acordar que la Nau Gaudí fos la seu temporal de la col·lecció. Estava previst que la Nau s’inaugurés com a espai expositiu per Santes, però la cita s’ha endarrerit en un parell d’ocasions. Finalment ha arribat el dia. L’11 de novembre és, per tant, una data crucial per a la cultura mataronina, però també ha de marcar un abans i un després per al panorama artístic català.

La primera exposició que s’hi podrà veure recull les obres de la col·lecció Bassat que van de l’any 1947 al 1969. Reuneix 79 quadres de 21 artistes com Guinovart, Hernández Pijuan, Tàpies, Ràfols Casamada, Joan Brotat, Argimon o Tharrats. Noms imprescindibles de l’art catala contemporani, la majoria dels quals en els inicis de les seves trajectòries (cal sumar-hi, a més, un espectacular “mosqueter” de Picasso de 1967). “Bona part de les obres són figuratives, però alhora deixen entreveure allò que van acabar sent aquests artistes en la seva maduresa”, explica Núria Poch, directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, que gestiona la col·lecció. L'any 1947 s'ha escollit com la data que va veure néixer el grup Dau al Set, autèntic protagonista del ressorgiment de l’art català en la postguerra i nucli de molts dels artistes presents a la mostra. L’exposició és la primera d’un seguit de quatre mostres que es podran visitar durant els pròxims dos anys (cada una durarà sis mesos) i que permetran veure per ordre cronològic tota la col·lecció Bassat, que arriba fins als nostres dies. “L’espectador que pugui assistir a totes les exposicions haurà vist l’evolució de l’art català des de la postguerra fins a l’actualitat”, destaca Poch.

Omplir un buit
La cita de dijous vinent permetrà veure per primer cop la col·lecció Bassat (més enllà dels dos tastets que s’han exhibit a Can Palauet), que pretén cobrir el buit expositiu existent entre els dos grans museus d’art públics, el MNAC i el MACBA, que donen molt poc lloc a la generació d’artistes que ha recollit Bassat en la seva trajectòria com a col·leccionista. “Si vols veure obra d’Hernández Pijuan, ara mateix no saps on anar”, resol Núria Poch, que destaca la potència de l’art català contemporani. “Catalunya és un territori molt petit i que ha donat grandíssims noms de l’art, però potser cal saber vendre-ho millor”. L’exhibició pública de la Col·lecció Bassat a Mataró pot ser un pas important en aquest sentit.

Visita de la baronessa Thyssen
Bassat i Poch, acompanyats de l’alcalde Joan Antoni Baron i el president de l’IMAC, Sergi Penedès, han ofert aquest dimecres una roda de premsa per presentar aquesta primera exposició a la Nau Gaudí. Durant l’acte, el publicista ha fet esment a la seva relació personal amb la ciutat de Mataró, que sempre ha exercit de “punt d’unió i de trobada” en la seva vida que sempre s’ha mogut a cavall de Llavaneres, Caldetes i Barcelona. Bassat ha tingut grans elogis per a la Nau Gaudí, malgrat que encara s’ha mostrat esperançat en veure la seu definitiva del Museu, a la farinera d’Ylla i Aliberch. Tant Bassat com Baron han destacat les visites que s’han produït en els darrers dies per a conèixer la nau, a càrrec de personalitats tan destacades com la baronessa Thyssen (té previst obrir un nou museu a Sant Feliu de Guíxols), l'empresària Alicia Koplowitz o els responsables d’espais com les fundacions Miró, Vila Casas o Suñol i de les obres socials de diferents caixes catalanes, entre d’altres. L’objectiu és poder establir col·laboracions amb tots aquests equipaments i serveis, així com amb els museus més propers en el territori, com la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

Un altre dels reptes és aconseguir que les institucions públiques i privades s’afegeixin al consorci. En aquest sentit, Baron ha explicat que estan “sembrant” per poder sumar nous patrons en el futur. “Primer de tot cal posicionar-se en un mapa molt complex”, ha dit, en referència a les dificultats de projecció que tenen els equipaments culturals de fora de Barcelona. D’altra banda, els responsables del Museu treballen per confeccionar activitats complementàries a les diferents exposicions. Núria Poch ha avançat que volen potenciar especialment el camp pedagògic, amb visites i tallers per a escolars, així com seminaris i conferències.

Dijous, dia 11. Inauguració oficial, a les 7 de la tarda a la Nau Gaudí. De 5 de la tarda a 9 del vespre, portes obertes