Com salvar les empreses i preparar-les per la recuperació

“Els CEOs han de canviar l’actitud i la manera de gestionar l’empresa”. Temps extraordinaris requereixen canvis profunds. Fa tres mesos que la majoria d’empreses van aterrar de cop en un desert que s’allargarà més del previst. El coronavirus ha deixat un escenari econòmic “dur, difícil”, que els directius tot just poden començar a afrontar amb la desescalada. El director executiu i cofundador de LiquiD, Aleix Valls, creu que ha arribat el moment que els CEOs, un cop amortit el cop de la crisi provocada per la covid-19, s’avituallin per sobreviure la travessia.

En una sessió telemàtica organitzada pel Barcelona Tech City, Valls dóna consells als directors de companyies grans, mitjanes i petites per afrontar una etapa d’incertesa: “El que s’espera de nosaltres és que salvem l’empresa; ara és l’única prioritat”. De fet, considera que no tots els líders són adequats per dirigir una empresa en aquesta situació. “Hi ha grans CEOs en temps de pau que no ho són en època de guerra, i al revés; s’hauran de plantejar relleus”, assegura.

Perquè ara és temps de guerra, “hi ha un canvi dramàtic en l’entorn macroeconòmic”. Així, l’exdirector general del Mobile World Capital Barcelona avisa que els directius es contradiran a sí mateixos i que hauran de prendre decisions que no seran populars. “No passa res”, afegeix, l’objectiu segueix essent, per davant de tot, salvar l’empresa. Però, com es gestiona aquesta situació?

A l’inici de la pandèmia ja era clar que l’afectació aniria més enllà de la salut. L’economia en sortirà mal parada, però la famosa recuperació ràpida -en forma de V- que se suposava al principi és cada vegada menys probable, especialment si hi acaba havent un rebrot a la tardor. Valls exposa un estudi de la consultora McKinsey i la Universitat d’Oxford que apunta en la direcció d’una recuperació en forma d’U i amb fluctuacions a la part de la sortida de la crisi segons els confinaments parcials i regionals que s’hagin d’establir davant els probables rebrots.

Quan serà la recuperació?

Si aquest panorama acaba succeint, l’Eurozona recuperarà el nivell de PIB de finals del 2019 -anterior a l’era del coronavirus- al tercer trimestre del 2023. Això suposaria més de tres anys de travessia pel desert, que “convertirà els unicorns en camells: les empreses hauran d’adquirir capacitat de resistència i poca necessitat de liquiditat”, pronostica Valls. Els escenaris més optimistes d’aquest mateix informe -que la malaltia es contingui i les mesures fiscals funcionin bé- situen la recuperació al primer trimestre del 2021. A l’altre costat de la balança, si el virus comença a agafar força de manera generalitzada i les eines fiscals resulten ser insuficients, fins el 2025 no sortirem del desert.

Com es pot actuar?

El més necessari és elaborar un pla de contingència, que tingui en compte els possibles escenaris i actuar en funció de l’evolució. “Hem de tenir en compte totes les hipòtesis, fins i tot que desapareguin absolutament tots els nostres clients de cop, que és el que va passar a finals de març a moltes companyies”, explica Valls. Així, fins i tot les hipòtesis més improbables, ara s’han de convertir en possibilitat i tenir un pla d’actuació si s’acaben produint.

Què pot aportar el teletreball?

Un dels reptes clars dels passats mesos i els que vénen és el teletreball. La majoria d'empreses no estaven preparades per enviar tots els treballadors a casa i coordinar-se a distància, però l'excepció es convertirà en norma. Valls adverteix que "teletreballar no vol dir treballar tancat a casa", sinó que pot significar anar a un coworking a prop del domicili on "hi ha una startup que em pot aportar coses o a una altra oficina de la meva empresa...". Un cop establert el concepte de teletreball, s'ha d'anar en compte que no es converteixi en sinònim de precarització.

"És un món complex: la flexibilitat seguirà, però cada empresa ha de trobar el seu equilibri", indica Valls. La precarització no és l'únic perill que té un teletreball al 100%, segons el CEO de LiquiD. Desafecció de la companyia i manca de motivació són alguns dels que menciona. Segons Valls, un model mixt ha de ser l'objectiu.