Yerba Buena conquisten el Clap a base de sorprenents ritmes llatins

Si haguéssim de mesurar la qualitat d'un grup segons l'extensió de les seves gires i l'exclusivitat de les seves actuacions, els novaiorquesos Yerba Buena serien els primers de la llista d'aquest Cruïlla de Cultures. Tant sols dos concerts a Espanya, ahir a la sala Clap i aquest dissabte a València, en el marc d'un tour estival que els porta d'Estambul a Nova Orleans passant per Casablanca, París i els millors festivals de World Music d'Europa. La realitat, però, és que Yerba Buena eren un dels grups més prometedors però alhora desconeguts del cartell; per això les prop de 200 persones que es van apropar al Clap van quedar agradablement sorpresos del túrmix de ritmes llatins que va fer ballar del primer a l'últim assistent.

Yerba Buena es un grup creat pel productor i compositor d'origen veneçolà Andrés Levin, un insigne músic de Nova York que ha treballat amb noms de la talla de Tina Turner, Marisa Monte o Arto Lindsay. Per aquest nou projecte, Levin ha fitxat a dues explosives cantants cubanes afincades a Manhattan, Xiomara Laugart i Cucu Diamantes, a més d'un teclista, un violinista i una contundent secció rítmica formada per baix, bateria i percussió. El conjunt és mostra en els seus dos àlbums d'estudi com una gran paleta de colors de Nova York, rescatant pràcticament tots els estils musicals d'origen llatí que fan bategar la ciutat, des de la rumba cubana a la cúmbia o la salsa. Però és en directe on Yerba Buena pren tot el seu sentit, amb Laugart i Diamantes copant tot el protagonisme amb les seves veus i els seus suggerents balls, mentre els atractius ritmes llatins es mesclen amb els teclats i amb un sorprenent violí elèctric que aporta un contrapunt exòtic i gairebé oriental al discurs musical de la banda.

A ritme de Manhattan
Les primeres files del Clap no van trigar a escalfar-se i ballar al ritme dels temes d'Island Life, l'últim disc de Yerba Buena, que vol ser un homenatge a la vida de Manhattan, l'illa que ha acollit i reunit a tots els membres del grup. Van sonar temes com El burrito, La vida la life, La candela o Sugar Daddy, molts d'ells cantats en spanglish, i també va haver tems per rescatar cançons del seu primer disc, President Alien, com Guajira. El grup ho va posar tot perquè la festa no parés, arribant al punt àlgid quan el violinista va decidir baixar de l'escenari mesclar-se entre el públic sense deixar de tocar amb precisió el seu instrument. Tot per oferir un dels concerts més sorprenents i divertits d'aquest Cruïlla de Cultures que ja arriba al seu final .