Xoel López (Deluxe): ‘Treballar en solitari et permet evolucionar molt més’

El gallec Xoel López és la veu, música i ànima de Deluxe, un projecte que gira exclusivament al seu voltant i que ha aconseguit situar com a referent del panorama alternatiu a tot l'Estat Espanyol. Música pop de factura clàssica, lletres en castellà, cançons senzilles i càlides i melodies efectives. Un discurs d'aparença simple i força vist, però que López sap dotar de personalitat pròpia. Deluxe seran aquest divendres dia 9 a la sala Privat de Mataró, presentant el seu darrer disc, Los jóvenes mueren antes de tiempo.

A Los jóvenes mueren antes de tiempo vas fer el salt total de l'anglès al castellà. A un any vista de la publicació del disc, creus que t'ha provat el canvi?
N'estic convençut. Vaig aconseguir fer el què realment em venia de gust, vaig ser honest i per mi això és molt important. A més a més, crec que la jugada em va sortir bé, la gent ha acceptat que canti en castellà i això m'ha permès guanyar comunicació amb el públic. Cal dir també que el salt no va ser una sorpresa total, en discos anteriors ja havia inclòs alguna cançó en castellà i ja havia avisat de què l'àlbum seria completament en castellà. En qualsevol cas, es només un primer pas, crec que en el proper disc les lletres estaran més treballades.

Molts grups indies espanyols canten en anglès i ningú fa cas de les seves lletres. En canvi, quan fan el salt al castellà, tothom se les mira en lupa.
Es cert, crec que s'és massa puntillós amb el tema de les lletres. Els grups alternatius del país portem tants anys cantant en anglès que sembla que, a no ser que siguis com Lehonard Cohen, no tinguis cap dret a passar-te al castellà.

En general la crítica i el públic han estat al teu costat, però també has rebut alguns pals.
Salvant algunes excepcions, la crítica sempre m'ha tractat força bé, no em puc pas queixar. Tot i així, les crítiques negatives tampoc em molesten en excés, perquè impliquen que generes controvèrsia, que no fas el què la gent esperava de tu, que t'estàs renovant. Salvant les distàncies, segur que a Bowie la gent també se li tirava al damunt quan passava de fer un disc acústic a una obra experimental produïda per Brian Eno. Penso que els discs s'han de valorar amb el pas del temps, són les cançons les que acaben quedant, no les circumstàncies i la conjuntura en què vas enregistrar l'àlbum.

Parteixes de l'escena alternativa però vens molts discos i les teves cançons apareixen en anuncis televisius. On t'hem de situar?
No hi ha cap artista a qui li agrada que l'encasellin. Els crítics acostumen a posar-te una etiqueta i això acota les mires del públic, la manera com percep el meu treball. Això no va amb la meva filosofia, perquè mai he pensat en escenes, sinó que crec que la música ha de ser per a tot el món. Fer cançons tant sols per a mods o per a punks em sembla propi de la pubertat; amb el pas del temps et vas obrint tant en el pla vital com en el musical.

Creus que les teves cançons desprenen un aroma clàssic, de música pop de tota la vida?
El pop-rock no ha evolucionat a nivell d'estructures i melodies des dels anys 50 i 60, les diferències que trobem entre els Beatles i Radiohead o Depeche Mode es troben bàsicament en la producció, en el revestiment, però no en el fons. Reconec que en la meva trajectòria musical no s'ha produït una evolució constant. De fet, darrerament treballo molt més en trobar el feeling de la cançó, tenir molta cura de la lletra i la música, més que no desmarcar-me amb una producció novedosa, experimentar amb sons estranys i fer arranjaments originals. Abans investigava molt més, però ara prefereixo fer un viatge molt més interior, directe als sentiments.

Llavors els teus referents musicals també són així de clàssics?
Escolto tot tipus de músiques, però últimament estic tornant als clàssics. Porto tot l'últim més amb discos de gent com David Bowie o Lou Reed, discos que havia escoltat quan tenia 15 anys i que ara redescobreixo des d'una nova perspectiva. És una música que em transmet molta calidesa, i això és precisament el que busco avui en dia, tant a l'hora d'escoltar música com a l'hora de compondre. Vull fugir de la producció asèptica, dels arranjaments sintètics i del perfeccionisme obsessiu, i donar més importància a la primera presa, a la inspiració del moment. Per això, darrerament també estic deixant de banda els sintetitzadors i els ritmes electrònics per treballar amb una instrumentació més orgànica.

Per què prefereixes treballar en solitari? No t'agrada la dinàmica del grup de rock?
Vaig començar a treballar sol per les circumstàncies, vaig marxar de la meva A Coruña natal i no tenia ningú amb qui tocar. Sempre he entès les cançons com un tot, visualitzant cada part, la instrumentació completa... així que la manera més natural de procedir era fer-ho tot jo mateix. En grup no hauria funcionat, perquè m'hauria sabut molt de greu fer de dictador i imposar les meves idees. Per això vaig deixar la meva antiga banda, Elephant Band. Treballar en solitari et dona una llibertat que has de saber aprofitar, crec que com a solista he pogut evolucionar molt més. En grup t'estanques molt fàcilment, perquè només pots tocar la música que coincideix que agrada a tots els membres, encara que cadascú tingui uns gustos i inquietuds molt dispars.

Ens pots avançar com serà el nou disc de Deluxe?
De moment encara estic amb les maquetes. Tinc ja 35 temes i ja m'estic tornant una mica boig, perquè estic dubtant de fer un disc de 20 cançons, un de 10 o treure dos àlbums; no se que cony fer amb tanta cançó! (riu). En qualsevol cas, ha estat un any i mig molt productiu, i estic molt esperançat amb el nou disc. Los jóvenes mueren antes de tiempo el vaig produir i enregistrar pràcticament en solitari, cosa que no em ve molt de gust ara, així que m'agradaria col·laborar amb més gent pel nou àlbum. Espero que es publiqui per març o abril de l'any que ve.

I, per últim, què podem esperar del teu concert de divendres a Privat?
Seguim presentant el material de Los jóvenes mueren antes de tiempo, però la gent que conegui el disc potser se soprendrà perquè les cançons han evolucionat moltíssim, hi ha parts que son noves i deixem lloc a la improvització. Això es deu a què la connexió amb la banda és molt millor que quan vam començar la gira, ens compenetrem molt bé. A part, repassarem temes de tota la discografia i deixarem caure alguna versió.