Xavier Castellví: ‘Estem on estem gràcies a la canalla’

Tripleta màgica per rematar. Final somiat?
Doncs sí. Si això ens ho haguéssim plantejat fa 13 anys, ens en riuríem. Recordo la diada de Santa Úrsula en què la vella de Valls va aconseguir la Tripleta màgica i la festa va durar dies. I ara som capaços de fer-ho nosaltres.

El colofó a un any atípic però brillant.
Hem recollit els fruits del treball realitzat durant el primer tram, fins a Santes. Al final hem quedat quarts en el rànquing casteller, tot i que al principi de la temporada ni sabíem ni quanta canalla tindríem ni quins castells podríem fer.

Heu passat de pensar en deixar-ho córrer arrel de la mort de la Mariona, a tornar al vostre millor nivell.
Molta gent ha continuat a la colla perquè han vist que la família de la Mariona ha seguit amb nosaltres. Si la família s’hagués enfonsat, molts ho haurien deixat. Per nosaltres era vital que la família seguís, per ells també ho era, i així ha estat. Però, igualment, hem viscut un procés molt difícil. L’altre punt clau ha estat la reacció de la canalla, que és súper madura, fins i tot més que alguns dels adults que tenim. Si estem on estem, és pels nanos, pel grau de convenciment que tenen. Hem anat mica en mica, sense deixar-nos pressionar, seguint el ritme que marcava la canalla. Volem que ells s’ho passin bé fent castells

L’accident de Santes 2006 us acompanyarà sempre malgrat que sou una de les colles que patiu menys caigudes.
Aquell dia vam tenir una mala sort increïble. Havíem treballat tant, els assaigs havien estat els millors de la nostra història, actuàvem en una diada vital, sota pressió ens movem sempre molt bé... Ens va colpir molt, i aquella desgràcia és un Sant Crist que portarem a sobre la resta de la nostra vida. Les últimes quatre temporades només hem caigut en tres castells, cosa que les colles del nostre nivell no poden dir. Només tirem a plaça castells que tenim ben assajats, no com altres colles que van més pressionades pel nom que arrosseguen. A més, des de l’accident de la Mariona, la colla ha guanyat maduresa i sap defensar millor els castells.

I ara que torneu al cim, decideixes plegar?
Tinc força motius per fer-ho. M’hauria agradat acabar en un any de concurs (el de Tarragona), però ara estic en procés de traslladar la meva empresa de Mataró a Cardedeu, i espero el meu tercer fill. Per portar una colla d’aquesta magnitud, necessites molt de temps, entre una i dues hores diàries. A més, en tots aquests anys m’he pres les coses molt seriosament i, amb tot el que em patit, això també casca.

No deu ser fàcil encapçalar una entitat amb tantes persones involucrades.
Hi ha pressions internes. Dins de la colla es funciona a diferents velocitats. Quan fem castells el que busquem és la felicitat de tothom, però això és molt difícil. Quan els castells de 9 cauen, tothom es creu capacitat per pujar enlloc d’un altre company. El grup humà ho dona tot, però tothom hi té la seva opinió, també hi ha enveges... no és el setè cel, però la felicitat que es veu als rostres de la gent després d’una bona actuació ho compensa.

Qui et rellevarà?
Jo proposaré que sigui en Lluís Feliu, professor universitari que viu a Premià. El veig capacitat per dur a terme la tasca de cap de colla. Esperem que a l’assemblea de gener no hi hagi trencament. L’any passat ja vaig fer canvis una mica delicats a la Tècnica, les coses no sempre són flors i violes, però sempre he posat a la colla per davant de tot. La idea és que jo faci de segon cap de colla durant la propera temporada, per ajudar a la transició.

Que t'endús d'aquests nou anys?
Jo no he trobat res mes al món que em faci tan feliç com fer castells. Estem entre les cinc millors colles del panorama català, hem participat en les grans actuacions, i hem caigut molt poc. La mort de la Mariona va ser un cop duríssim, però ens ha donat forces per seguir endavant. Ens ha demostrar que som una gran família, que amb els castells busquem la felicitat de tothom, i si algú ho ha demostrar és la canalla, que no ha donat cap pas enrere a l’hora de reeditar els nostres millors castells. Hem pogut remuntar el vol, sempre mirant de reüll a la Mariona qui, encara que sembli el contrari, és qui ens ajuda a tirar endavant.