Xarxes neuronals

Fa uns dies vaig estar escoltant, tant atentament com els meus sentits ho permetien, una xerrada del Joaquim Fuster, reconegut psiquiatra, que s’ha dedicat a aprofundir en el misteriós mon de la neurociència cognitiva. Ei, apassionant. A la xerrada explicava, en resum, que el cervell, al contrari del que es creia antigament no té zones estrictament definides per a una utilitat única, és a dir que, per exemple, el coneixement humà no està ubicat a una zona específica, si no que és el resultat d’una complexa xarxa neuronal, que interconnecta diferents zones, “picant” d’aquí i d’allà. Si et poses a pensar, t’adones de seguida que aquest plantejament resulta del tot lògic, ja que per naturalesa el coneixement, dit com al conjunt de factors que ens fan respondre a una determinada situació, és fruit de la suma de molts factors: herència, experiència, memòria, sentits, instints, deducció... En acabar la xerrada, Punset reflexionava sobre el tema afegint que aquest plantejament es veu també reflectit en altres àmbits, els que interrelacionen les persones, per exemple els grups d’investigació multidisciplinars o, perquè no, la mateixa wikipedia. Podríem afirmar que Internet, algun dia, podria ser un gran cervell que aconseguirà la informació de la mateixa manera que ho fem a nivell neuronal.

Avui m’he dut una altre sorpresa. He vist una conferència sobre el creador del “captcha”. Per qui no conegui aquest terme, es tracta d’aquell codi estrany que sempre hem de posar quan omplim un formulari a Internet, normalment format per lletres i número aleatoris, o darrerament per dues paraules, aparentment també triades a l’atzar, que fa que el sistema reconegui que és un humà qui entra les dades, i no un programa informàtic. Doncs resulta que l’inventor del captcha, preocupat per obligar a milions de persones a perdre el temps posant el ditxós codi, ha buscat la manera d’actuar com una xarxa neuronal i treure un profit d’aquest preciós temps: cada vegada que entrem una parauleta estem ajudant a la digitalització de llibres, estem entrant aquelles paraules que els sistemes informàtics no son capaces de distingir i, ull, es calcula que hi ha 900 milions de persones entrant codis captcha diàriament. També estan investigant la manera d’aprofitar aquest mateix sistema per traduir planes web a tots els idiomes, amb la intenció, per exemple, de traduir tot wikipedia a tots els idiomes o, perquè no, finalment traduir tot Internet.

Aleshores jo em pregunto, i si resultés que aplicant sistemes de “col.laboració neuronal” poguéssim arreglar molts dels problemes de la humanitat? Com la fam al mon (1)?

La llista d’objectius podria ser molt llarga (2), i no tan sols econòmics, es podrien muntar col.laboracions neuronals a tots els nivells, científic, polític (democràcia participativa) , social, potser mediambiental?

Poso un exemple, imaginem que tenim la llista dels principals problemes que requereixen d’una aportació econòmica, com podria ser la necessitat d’abastament d’aigua a determinats països d’Àfrica (fent servir la història dels pous de Ryan (3) ), i que calguessin uns 2.000,00 € per construir un pou que doni aigua a varies poblacions, salvant un número considerable de vides humanes. Imaginem ara que a sota del captcha aparegui sempre un enllaç –a un sol clic- per aportar un cèntim d’Euro a la causa del dia, i que la causa d’avui fos la construcció d’aquest pou. Si tan sols 200.000 persones fan el clic, aportant un sol cèntim, ja tindríem el pou. Parlem de que hi ha 900.000.000 milions de persones fent servir aquest sistema, per tant estaríem parlant del 0,02 % d’usuaris...

Seguim, i si un dia es planteja la possibilitat d’acabar amb la fam al mon? es calcula que son necessaris 44 milions de dolars anuals4 (sí, només). Això suposaria que 44 milions de persones donessin un dolar, un sol dolar (menys d’un euro). Estaríem parlant d’un 4,8% d’usuaris que fan servir captcha, que 5 de cada 100 usuaris fes un clic i donés un euro per acabar amb la fam al mon... increïble. TU FARIES CLIC?

1. El hambre se erradicaría con el 1% de lo aportado para salvar a la banca

2. ACUERDO FIRMADO POR LA ONU EN 2000: Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, uno a uno

3. La historia de Ryan

4. ¿Cuánto costaría erradicar el hambre en el mundo?