Viure del passat

Pep Sala, com deia una cançó de Sau que ahir va cantar a Privat, va "passant fulls al calendari". Segueix fent música i gaudint del favor d'un públic que no formen precisament nenes de quinze anys, sinó segurament aquelles que tenien quinze anys a l'època de Sau i que ara s'han fet grans. Privat presentava ahir, per exemple, una bona entrada i això que l'exSau va passar per aquesta sala el Sant Jordi passat. I que a més, ni és un sexsymbol ni canta especialment bé, com ell mateix reconeix.

Quin és el secret, doncs? Les seves cançons. Sala hi té la mà trencada. Cert és que en alguns moments un té la sensació que tot plegat és una "única cançó" que es repeteix infinitament, però també ho és que aconsegueix emocionar amb cadascuna d'elles. Ahir, a més a més, ho va fer amb molts pocs elements -el concert era acústic-, cosa que té més mèrit, perquè només tocada a pèl és quan es comprova si una cançó és bona o no.

El d'ahir era el darrer concert de la primera part de la gira acústica, que seguirà després de Nadal. I amb motiu d'això Sala va anunciar un repertori especial, amb cançons poc habituals, tot i que també toqués peces del seu darrer treball, Crítica de la raó pura. Es referia a temes com el que va composar pel telefilm Laia, el regal d'aniversari i amb la qual curiosament va rebre els primers aplaudiments de veritat de la nit. Però també a peces de Sau com Percentatges, Temps díficils o Els millors anys.

L'osonenc va obrir el concert sol al piano amb els citats Temps díficils i Cor de la nit, mentre el públic restava en un silenci sepulcral. Després va aparèixer el guitarrista Josep Lluís Pérez i finalment Jordi Gas al baix i Valen Nieto a l'altra guitarra. Res més. Van sonar cançons de la Banda del Bar -el projecte paral·lel a Sau que va tenir fins la mort de Carles Sabater- i sobretot temes dels seus darrers tres discos en solitari -Amor Rovellat, Si no fos per tu...-. I encara alguna versió com el Helplessly Hoping de Crosby, Stills & Nash.

El públic, força fred, no va animar-se una mica fins ben entrat al concert, però ho va fer més gràcies a les bromes que Sala va fer sobre l'accident de Rajoy i Aguirre que a les pròpies cançons. Una pena.

"Tard o d'hora tot s'acaba", canta Sala en una altra cançó. La seva carrera de moment sembla que no. Però, sigui com sigui, divendres l'exSau va demostrar que no hi ha res com viure del passat. Perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, acabar el concert amb el Boig per tu de la mítica banda és viure del passat. Les coses com siguin. Els seus fans més fans ho admetien a la sortida.

Divendres dia 2. Sala Privat. Pep Sala (acústic).

Escolta un fragment de 'Amor Rovellat'
Mira les fotos del concert 1 2 Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone