Villatoro reivindica la complementarietat de la paraula i la imatge

Una imatge val més que mil paraules, però una paraula val més que mil imatges. Aquesta és la idea que sintetitza la conferència que va pronunciar Vicenç Villatoro dijous dia 20 al vespre al saló de sessions de l'Ajuntament de Mataró. L'escriptor, periodista i polític, que protagonitzava l'acte institucional de Sant Jordi, va fer gala de les seves dots de comunicador i es va posar la gent a la butxaca en una amena conferència en la que va defensar aferrissadament la “competibilitat i complementarietat” de les paraules i les imatges.

Segons Villatoro, la gran eclosió de les imatges a través del cinema i la televisió viscuda al segle XX va fer creure que aquestes substituirien definitivament les paraules i la literatura: “ens hem fet nou rics de la imatge”, va afirmar Villatoro, que va posar com a exemple l'actitut dels avantguardistes Dalí, Gasch i Muntanyà, que van defensar el cinema còmic mut com a revulsiu a la “vella literatura”. “Ara sabem que les imatges no poden matar Proust ni Joyce”, va afegir.

Per defensar la tesi de la complementarietat de paraules i imatges, l'escriptor i periodista va intentar desmentir el prejudici dels “lletraferits” que pensen que les imatges representen “la facilitat” i la “passivitat”. “No és veritat que contemplar imatges sigui una acció passiva, les imatges també s'han d'aprendre a llegir”, va defensar. Però de la mateixa manera, Villatoro també va contradir aquells que pensen que la paraula és “insubstancial, no arrela ni és corpòria”. “Existeix un complexe d'inferioritat de la paraula davant les imatges”, va assegurar, tot demostrant la necessitat de la paraula com a element per a definir conceptes abstractes que no tenen una imatge que els identifiqui.

Diversitat lingüística
En la seva intervenció, Villatoro també va defensar la diversitat lingüística davant d'aquells que creuen que amb una única llengua universal els humans s'entendrien millor. Parafrasejant Georges Steiner, Villatoro va recordar que cada vegada que es perd una llengua “es perd una visió del món”, perquè la llengua és “la dipositària d'una comunitat, d'una història i d'una identitat”.

Villatoro, per últim, es va mostrar partidari dels programes televisius sobre llibres. Aquests programes, va defensar, haurien de dirigir-se tant als ciutadans que no tenen l'hàbit de llegir, per animar-los a fer-ho, i als lectors, per ajudar-los a trobar noves lectures.