Vida intel·ligent? On?

Científics nord-americans van demostrar, no fa gaire, que no havia vida intel·ligent en el nostre planeta. I si ells ho diuen...

Tot va començar amb el final de la guerra freda. La caiguda del mur de Berlín va comportar un canvi d'enemics i un canvi en la manera de vigilar i espiar. És a dir, no calia gastar-se un munt de calés en construir satèl·lits espies, per espiar als russos. Però, ja sabem com funciona la burocràcia: moltes partides econòmiques ja estaven aprovades i molts enginys espies ja s'estaven construint. “I ara què fem amb aquesta ferralla?” Es va preguntar el Pentàgon. I allà estava la NASA, fregant-se les mans i dient: “I si els fem servir per investigació?” Una bona pensada, tot s'ha de dir. Vet aquí que, tot d'una, es van aprofitar una sèrie d'aparells i de tecnologia militar (que sol ser sempre la més avançada i desenvolupada) per investigació científica.

Un satèl·lit espia és un aparell ple de sensors, càmeres i mecanismes que detecten l'enemic i els seus moviments. Així que aquests enginys es poden fer servir, amb les modificacions pertinents, per fer telemetria, aixecar mapes, estudis miners, topografia lunar, etc... I aquí entra en joc la Sonda Clementine un projecte conjunt entre la BMDO (sigles de Organització de la Defensa amb Míssils Balístics) i la NASA. La van llançar a l'espai a l'any 1994 amb l'idea de provar l'eficàcia i resistència de nous sensors en el ambient espacial. La missió principal era fer observacions científiques de la Lluna i d'un asteroide que passaria prop de la terra. El llançament va ser tot un èxit i semblava que tot funcionava correctament. Per tal de fer arribar la Sonda a la Lluna, amb el mínim de combustible, es va procedir a accelerar la nau amb unes quantes òrbites al voltant del nostre planeta i aquí, suposo, va obrir la boca algun il·luminat de la NASA: “I si provem els sensors de la sonda amb nosaltres?” “Què?” Devia contestar un altre. “Si, home; dirigim els sensor cap a la terra perquè detecti indicis de vida intel·ligent.” “Bona pensada!” I així van fer. Van aprofitar el moment en que la sonda estava més a prop de la terra per apuntar els seus detectors i trobar vida intel·ligent i.... (Redoble de timbal.... Moments de tensió i dramatisme). “Va, digues, i què?...” “Doncs que no van detectar res.” “Què?” “Res de res.” Els científics de la NASA van comprovar els sensors i tot anava bé. Així doncs, amb la boca molt petita, van dir: “Guaita! Sembla ser que no hi ha vida intel·ligent a la terra. Si més no, no la detecta.”

Després d'un fiasco tant gran pensareu: Quina andròmina! Segur que la van fer caure al oceà per amagar la cagada. Doncs no, la nau va continuar la seva missió. Va arribar a la lluna i va ser l'enginy que va descobrir indicis d'aigua a la lluna. Sortosament una avaria va inutilitzar la sonda Clementine i aquesta no va poder visitar l'asteroide Geographos 1620 tal com tenia previst. I dic sortosament perquè, després de no trobar vida intel·ligent a la terra i de trobar aigua a la lluna no vull ni pensar en el que hagués descobert a Geographos 1620. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online