Capgròs
El Museu Arxiu Santa Maria de Mataró presenta diverses seccions, quatre, si no recordo malament i una està dedicada a les Santes Juliana i Semproniana. És recomanable fer-hi una visita en aquests dies que ens preparem per a la Festa de les Santes, la Festa Major de Mataró. S’hi mostra documentació de la història que vincula el patronatge damunt la ciutat de les nostres verges màrtirs, reliquiaris, entre els quals l’urna que conté part dels seus ossos i és suportada per un tabernacle tot de plata que és traslladat cada any en processó. després de l’Ofici, fins al porta principal de la Basílica. Les relíquies de les dues santes estaven al Monestir de Sant Cugat i hi eren venerades ja el segle XI . Quan la processó desfilava pels carrers de la ciutat, el tabernacle amb l’urna era portat sota un tàlem, confeccionat expressament, que es pot veure encara a l’esmentada Secció. Una altra peça rellevant de la col·lecció.
També hom hi pot admirar els objectes per al parament de l’altar : imatges, canelobres, sacres i altres peces d’orfebreria. Quant als ornaments litúrgics per a la celebració de la Missa del dia 27 de juliol, cal dir que són d’un valor notable, brodats en plata i or. Els van confeccionar els religioses del Cor Maria al llarg de prop de vint anys. El valor artístic i material de les casulles, dalmàtiques i capes va fer que fossin escollides per a la missa final del diumenge de Pentecosta, ara fa seixanta anys, acte central del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona l’any 1952 que va ser presidit per un legat pontifici.
En el Museu, els mataronins i persones altres interessats per l’art religiós i per la tradició i culte de Mataró a les Santes trobaran testimonis de la veneració del poble a les seves santes patrones.
També té un especial interès la partitura original de la Missa de les Santes de Mn. Manuel Blanc, que es canta cada anys el dia 27 de juliol, dia que es commemora el martiri de les compatrícies mataronines. La missa es pot cantar gràcies a un privilegi pontifici del Sant Pare Pius X, ja que ell mateix havia establer, feia poc, una normativa restrictiva quant a l’ús dels instruments musicals de vent, corda i percussió en els actes litúrgics. Va ser, l’obtenció d’aquest privilegi, tot a una actuació ben preparada per part de prohoms de Mataró i de dignataris eclesiàstics per enfortir la puixança de la ciutat.
L’Ofici de les Santes, tot i els temps actuals, continua sent l’acte central de la Festa Major de Mataró.
I és que la Secció Santes de Museu Arxiu Santa Maria és un exponent de devoció religiosa i d’actitud cívica al llarg de la història de l’antiga Iluro. que arrenca, doncs, de molt lluny.
Un frare mínim, fill de Blanes, el P. Joan Gaspar Roig i Gelpí que era historiador, va innovar i proclamar que santes Juliana i Semproniana eren filles de la Iluro romana, actual Mataró, segons els estudis que féu del “ Cronicó de Llibertat “ i del “ Llibre dels feyts d’Armes de Catalunya “. Estudis històrics del Dr. Coññ i Alerton posaren en dubte aquesta afirmació.
Per altra banda, la meritòria obra que desenvolupa la gent que té cura del Museu Arxiu mereix l’atenció dels ciutadans i dels interessats en les tradicions religioses. Cal regraciar-los aquest servei desinteressat a la ciutat, a l’art i a la ciència històrica.
Bona Festa Major !
Comentaris