Capgròs
Les vacances és aquell període de l'any que hom sol programar amb temps per desconnectar-se de la realitat quotidiana i conèixer nous horitzons, nous països, noves cultures o simplement passar-s'ho bé: menjar, jeure i no fer res, com es diu habitualment. Hi ha però unes altres vacances, les no programades i plenes de sorpreses. Aquestes han estat les meves d'enguany.
M'he passat en contra de la meva voluntat - una setmana del mes d'agost internat a l'Hospital de Mataró. I ara, un cop recuperat de l'ensurt, he fet balanç de la meva experiència. I ho faig mogut per un sentiment de públic reconeixement ja que massa sovint ens n'oblidem de donar-ne fe, ja sigui en privat o públicament. Ens surt més aviat fer una crítica que no pas agrair les atencions rebudes. Com a periodista que sóc massa sovint tinc la sensació de que ningú llegeix el que escric perquè no marriba cap comentari (favorable o no) del que he dit. Això em fa ser solidari amb el món sanitari en què també s'han de trobar davant d'aquesta sensació de solitud.
Vull reconèixer la tasca professional de tots els sectors i estaments de l'Hospital. Des del personal d'urgències i al de la segona planta (on vaig estar). Tant el personal administratiu, mèdic, de les infermeres i, fins i tot, de les dones de la neteja.
Des de la meva entrada a urgències fins a la sortida he tingut la sensació d'estar en bones mans. De professionals, amatents a la seva feina.
També vull deixar constància del suport sentimental de la meva esposa, filles, gendres i néts (extensiva a altres familiars, amics i coneguts) que en tot moment m'han donat aquest alè i ànim (quelcom que no ho detecta cap aparell de radiografia, escàner o de ressonància magnètica) i que és tan - o més - important que la millor medicina.
I, per si fos poc, he tingut la sort de gaudir d'una esplèndida vista des de la meva habitació de la serralada de Burriac que com un pòster ple de vida alleugeria la meva estada.
Sense ànim de deixar-me a ningú voldria fer un públic reconeixement al personal d' urgències, la doctora Àngela Felip de medicina interna, a la doctora Mª Engràcia Pérez i a la Mercè Marfany de rehabilitació, a la Mònica (cap d'infermeres) a la Chelo i tots els altres dels qui ara no recordo. Tothom s'ha portat amb una professionalitat exemplar.
Crec que els mataronins hem d'estar orgullosos de tenir l'Hospital que tenim i de l'equip humà que el porta presidit per Manuel Corredor i Burset.
Em podeu retreure que m'excedeixo en els elogis i que ben probablement que sabeu alguna pega, alguna anomalia. No hi fa res. En tot col·lectiu humà hi ha de tot. Però jo i avui m'ha semblat de justícia reconèixer públicament la labor professional de l'equip humà que m'ha atès.
Insisteixo: els mataronins i maresmencs hem d'estar orgullosos de l'Hospital de Mataró i de l'equip que el comanda i del que hi treballa. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazol
Comentaris