Jordi Carrión

V. A Mèxic

Era la típica dona que ningú no voldria tenir al seu costat. No perquè projectés antipatia o mala fe, sinó més aviat perquè semblava terriblement inoportuna. Va arribar tard a la cua per comprar el bitllet, va parlar més alt del compte mentre esperava, era la única persona amb un vestit de flors passat de moda: peix fora de l'aigua. El destí va voler que fos la meva companya durant el trajecte entre Mèxic D.F. i Veracruz.

Llavors vaig protagonitzar un dels capítols que, amb el temps, esdevendria un dels més miserables de la meva biografia. Vaig esperar fins una parada que ella baixés de l'autocar per obrir la meva bossa i menjar-me el meus entrepans sense necessitat d'oferir-ne. Quan ella va tornar, portava un “tamal” (carn i blat de móro) per a ella. I un altre per a mi. Em volia morir. Davant la seva insitència, el vaig acceptar. Llavors va començar una conversa que mai no oblidaré.

Per la seva sinceritat. Per la seva saviesa. Aquella dona era tan normal com la meva mare (o tan excepcional com la meva mare). Tenia tres filles i patia per elles; es veia superada pel món modern i al mateix temps en sentia fascinació; no entenia l'amor matrimonial, alhora que el defensava i el feia responsable dels millors moments de la seva existència.

Quan es va fer de nit va arribar el moment de les confessions. Jo li vaig parlar de les amistats que havia perdut darrerament. Ella em va dir, amb un fil de veu, que patia pel problema que havia d'afrontar en aquells moments la seva filla de la meva edat. Quan va acabar d'exposar-lo, li vaig donar el millor consell que en aquells moments vaig poder inventar. Em va dir que ella pensava el mateix, va respirar fons i es va quedar més tranquil·la.

Mentre recuperava el nivell del mar, després de tants dies en les alçades de la capital mexicana, la meva pell es va rehidratar, com si ella també hagués canviat mínimament durant el viatge i la seva conversa. He estat a punt de reproduïr aquí el problema de la filla de la meva edat d'aquella dona que semblava inoportuna i en canvi va arribar tan oportunament, però de seguida he canviat d'opinió. Hauria estat una traició. Una manera d'ingratitud, després d'aquell regal, d'aquella lliçó tan sàvia. I, per què no dir-ho, tan tendra. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval vicodin overrefining buy cialis levitra online freebie chinos

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive