Urbanistes i arquitectes es mostren contraris a la rèplica de Can Fàbregas

La proposta del govern de reconstruir la fàbrica no acaba de fer el pes als professionals del sector. L'urbanista Manuel de Torres creu que el valor patrimonial d'un edifici “el marca la societat, no els arquitectes: és la societat que diu ‘això m'ho estimo i li dono un valor'”, però qualifica de “Disneyland” la possibilitat de reconstruir la fàbrica a una distància de 150 metres. Per De Torres, la qüestió de les fàbriques mataronines “fa molt temps que està mal plantejat: ara tothom està obsessionat amb Can Fàbregas, però hi ha una altra fàbrica molt important com Can Minguell que se l'han carregat”.

L'historiador de l'art Gener Salicrú indica que la reconstrucció “implica la pèrdua de l'autenticitat com a element històric” de la fàbrica i ho equipara amb el fet de “falsejar un document antic”. Per Salicrú, si finalment aquesta opció es duu a terme, cal “ser conscients que destruïm l'original per quedar-nos amb la còpia, que pot arribar a mantenir part del seu valor estètic però veurà minvat el seu valor històric”.

L'arquitecte Agàpit Borràs, per la seva banda, afirma que “l'estratègia urbanística d'una ciutat no l'ha de dirigir un centre comercial sinó el propi municipi”. Tant Borràs com Salicrú defensen que el valor patrimonial de la fàbrica està clar des del moment que es va incorporar en el catàleg del patrimoni “i ningú va discutir que en formés part”. “Al segle XIX tampoc hi havia gaires llocs industrialitzats a Catalunya o la Península, per tant, la fàbrica és un exemple valuós”, explica Gener Salicrú.