Uns focs complidors il·luminen el cel mataroní

Al toc del segon avís, la platja de Mataró ja estava plena a vessar per tal de presenciar l’acte que atrau més gent de tota la Festa Major. Molts van optar per col·locar una tovallola i asseure’s a la sorra en companyia; d’altres es van conformar en veure l’espectacle des dels diversos bancs de pedra que hi ha al llarg del Passeig Marítim. Fos com fos, quan el tercer avís va il·luminar el cel, a la platja ja no hi cabia ni una agulla. A càrrec un any més de la Pirotècnia Tomás, els focs van començar amb puntualitat i es van perllongar fins als 20 minuts de duració. En aquesta franja de temps, al cel mataroní s’hi va poder veure tota una pluja de focs artificials que van anar des dels més senzills, com els trons, fins als més elaborats: uns petards que, en esclatar, deixaven motes daurades en el cel creant així un fantàstic joc de colors. En el repertori tampoc hi van faltar pas els clàssics “xiuladors”, les “abelles” i les colpidores “palmeres”. Entre el públic es percebia certa fascinació per l’espectacle, amb aplaudiments que s’anaven succeint de forma irregular en funció de la bellesa dels focs plasmats en el cel.

Precisament, els focs d’aquest any venien amb un nou ingredient: els efectes digitals. La idea de la Pirotècnia Tomás era disparar castells de manera sincronitzada amb ordinadors per tal de construir una coreografia especial. Una nova mesura que el públic no va acabar de percebre en la seva totalitat. “En general m’han agradat, però els he vist bastant similars als de l’any passat”, opina Ángel Redondo. “Els focs han estat bé, i no sabia pas això dels efectes digitals, però sí que és cert que he vist una cosa estranya en alguns focs”, diu Benet Ullastre. “No m’han sorprès gaire respecte l’any passat, però han estat bonics”, comenta Alba Moreno-Cid. D’altres, com Pepita Cucala, creuen que hi va haver una millora: “jo els he vist molt macos, millors que els de l’any passat”.

Un dels factors que va facilitar la bona visibilitat de l’espectacle va ser, sens dubte, la presència d’un vent que va anar destapant el cel a mesura que els focs anaven esclatant. D’aquesta manera, no es va pas acumular el fum, com va passar dos anys enrere, i l’acte va resultar net i agradable a la vista.

Sarau en moviment
Acabat el Castell de Focs, de seguida es van posar en marxa pel Passeig Marítim les diferents fanfàrries musicals, l'aposta de l'IMAC per revitalitzar un Sarau que últimament no aixecava el vol. De les cinc formacions protagonistes, van sorprendre especialment les dues vingudes de fora, Fandare Eyo'nle, de la República de Benin, i Jaipur Kawa Brass Band, de l'Índia. Aquestes van ser les bandes que van aconseguir arrossegar més seguidors, fins al punt de crear taps importants al llarg del passeig que dificultaven el moviment d'aquells que marxaven a casa o buscaven la barra més pròxima. L'aposta per les fanfàrries va mobilitzar força gent, fent que el Sarau d'enguany (que, de fet, ja no té ni aquest nom en el programa d'actes oficial) fos ben diferent al que s'havia vist fins ara. En tot cas, caldrà veure si pot tenir continuïtat o si només ha estat producte de la retallada pressupostària que han patit Les Santes a causa de la crisi econòmica. Tampoc va quedar molt clar que eliminar els concerts, que en anys anteriors han acollit noms de la talla d'Antonia Font o Los Delinqüentes, sigui la millor idea per reorgantizar un Sarau que ningú té molt clar quin camí ha de seguir.

La nit presentava dos pols d'atracció més. A una banda del passeig, l'última jornada de l'Escenari Obert, amb grups maresmencs emergents, i a l'altra, un escenari amb els punxadiscos del col·lectiu Oui Factory, que van anar arreplegant cada cop més públic a mesura que s'apagava l'activitat de les Fanfàrries. Els dj's K-rlos Riquelme i Sergio Parra es van dedicar a punxar house i electro de perfil gruixut, tirant d'èxits de la música dance del moment, i trufant la sessió amb crits d'ànim als assistents que tampoc destacaven per la seva subtilesa. En tot cas, van complir amb la missió d'oferir a la gent un motiu per quedar-se fins ben tard al passeig Marítim, cosa que l'any passat es va trobar molt a faltar. De nou, d'altra banda, els venedors ambulants de cervesa van tornar a tenir una nit molt ocupada. Fent competència directa a les barres, venent llaunes de cervesa de marca blanca a un euro o atrevint-se fins i tot amb els mojitos i altres còctels, aquests venedors han estat més presents que mai a totes les nits de Les Santes.