Una xinxeta al cul

Dimarts passat vaig participar en una sessió oberta sobre els futurs usos del Cafè de Mar. Molta expectativa, doncs hi havia uns 90 assistents.

La sessió era organitzada per la Fundació Cooperadors de Mataró, de la que només sé que és una fundació privada participada per l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró. A la seva web no hi ha cap informació concreta ni pràctica: òrgans de govern i composició, estatuts, recursos, pla d'activitats, memòries, contacte ... I la Unió de Cooperadors de Mataró no sembla tenir web pròpia, o, al menys, el Google no sembla saber-ne rés ...

Va fer l'obertura el regidor Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica i Innovació, després va parlar una mica el gerent de la Fundació, l'Àngel Puig, que va passar de seguida la paraula a dos experts de la societat Amés4 (?), que treballen en el marc del programa Mentor, promogut per la Diputació de Barcelona.

L'expert en suport a iniciatives cooperatives semblava competent i experimentat. En canvi, la noia que va presentar el procés participatiu (en castellà), joveneta, desimbolta (argentina ?), semblava la clàssica professional que ha fet algun curs sobre conducció de grups de treball: Va presentar el procés com si estés en una escola bressol, com si fóssim criatures, proposant endevinalles, insistint en què l'objectiu principal era posar la xinxeta de Mataró al mapa cooperatiu internacional: ser referents del cooperativisme i l'emprenedoria colectiva.

Tenim fins el dijous 28 per a presentar idees, propostes i projectes (6 dies hàbils), i no disposem de massa informació: metres quadrats, estimació de despeses globals anuals (45.000 euros, que després varen confessar que podien ser només 33.000 ...), i que hi ha previst un bar.

Tinc la impressió de que he fet més acció cooperativa jo, com a president d'una petita comunitat de 14 veïns, que la gerència i l'empresa de suport, aquests darrers mesos, per animar, suscitar, implicar els cooperativistes en una reflexió prospectiva. No era massa difícil enviar, en els mails de convocatòria, una petita nota tècnica amb la informació bàsica (context legal, objectius globals de la fundació, plànols senzills, condicions d'ús del Cafè de Mar, quatre dades tècniques, algunes consideracions operatives ...). Així, potser encara hagués vingut més gent, i haguéssim aprofitat les dues hores presencials per intercanviar qüestions, reaccions, idees, intuïcions ...

Sessió molt poc útil, doncs, sense pràcticament cap reflexió sobre criteris (només la xinxeta ...), prioritats, condicions, experiències, possibles usos ... malgrat la precisió de les dades geomètriques (189'70 x 209'70): perquè no parlar més clarament de 190 x 210 ?

Molt mala maror com a reacció general. Moltes crítiques al procediment, molt mal explicat, i només aclarit una mica al final, pel gerent, l'Àngel Puig. Massa desconeixement, em va semblar, entre tots els assistents, de qui és responsable de què, de qui pot decidir què i com. Algunes reclamacions d'autogestió i assemblearisme elemental. Tot i que a la sala hi havien molts membres i patrons de la Unió de Cooperadors i, potser, de la Fundació Cooperadors de Mataró.

Jo hi anava amb dues petites idees:
1/ adequar el bar a la organització periòdica de sopars/berenars de debat (condicions d'ús, taules, serveis, menjars, suports tècnics, ...);
2/ preveure en els objectius de la Fundació (i de la Unió de Cooperadors ...), activitats i xerrades per promoure l'esperit de cooperació en general, per fer front al pensament únic competitiu que ens aclapara a dreta i esquerra. Promoure lluita ideològica cooperativa per complementar les accions més directament operatives (cooperatives, economia social, emprenedoria colectiva, ...).

Vist l'ambient, no tenia sentit parlar-ne. A la sortida, perplexitat, sorpresa i incomprensió general.
Amb una xinxeta al cul. Malament. Si l'esquerra oficial, instalada s'ensorra, el cooperativisme existent (?) sembla necessitar més capacitat organitzativa ... Amb tot el carinyo, amb tota la meva voluntat de cooperació, Àngel, cooperadors, necessitem més lideratge decidit, obert, participatiu, radicalment democràtic, però molt més efectiu, operatiu, productiu. Sobretot en aquests temps difícils. Compta amb mi, si cal.