El president local del PDeCAT, Alfons Canela

Alfons Canela Serrano

President PDeCAT a Mataró

Una visió de conjunt

Amb la publicació de la Sentència de Mataró Parc s'ha aixecat bon un rebombori als mitjans de comunicació locals de Mataró. Des de la Direcció del PdeCAT ràpidament vam voler deixar ben clar el nostre posicionament. En el comunicat de deu de Gener dèiem: oposició a l'ampliació sempre i quan no obeeixi a la dinàmica d'establir a la perifèria tot allò que no tingui cabuda al centre urbà i que permeti la coexistència d’ofertes comercials diferenciades. Aquesta afirmació no és fruit d'un rampell d’immaduresa, tot al contrari, el nostre capteniment és per un model de comerç coherent a Mataró. No s'hi val a parlar ara de Mataró Parc i d’aquí sis mesos de l'eix comercial del nucli antic, exigim a tots els actors públics i privats tenir visió de conjunt.

Es diu que l'Ajuntament de Mataró haurà de prendre una decisió estratègica en l'ampliació del Mataró Parc i que això obligarà a definir urbanísticament, tot el sector, una de les últimes grans peces "buides" que queden a la ciutat es diu. Parlar de peces buides, tant se val si són les Cinc Sènies o els turons de la ciutat, no deixa de ser un contrasentit. L'horta de les Cinc Sènies – que cal mantenir i protegir- no suposa buidor sinó activitat agrícola de proximitat.

Qualsevol que tingui un mínim de coneixement històric sap que el comerç és una de les funcions bàsiques de la ciutat. Els mercats i eixos comercials no només són una peça clau de la centralitat urbana per l’intercanvi de productes que s'hi genera, sinó que han estat un element cultural potent i de comunicació de la gent que hi habita. El comerç, els serveis i la cultura han compartit doncs espai en l'àgora ciutadana. Si es malmet qualsevol d'aquests elements, no tan sols no generem riquesa, sinó que potenciarem la pobresa que produeix la desertització.

L'expansió de les ciutats amb l'aparició dels polígons d'habitatges i la generalització de l'ús de l'automòbil, ha suposat la progressiva reducció del comerç tradicional, que ha anat sent substituït per les anomenades noves superfícies comercials. Aquesta pràctica urbanística d'anar posant pedaços sobre la marxa ha contribuït a deshumanitzar el teixit urbà i a valorar les aportacions del comerç a la ciutat amb una mirada molt fragmentada. Concretament a la urbanització de la zona de Mataró Parc a finals dels noranta pensem que no es va aconseguir crear un barri amb trama comercial i hi va haver poca inversió al centre de la ciutat.

En l'àmbit del comerç, la ciutat ha quedat orfe d'una estratègia unitària i una visió de conjunt que incorpori en els càlculs de costos i beneficis, a nivell de ciutat, tots els operadors i totes les seves repercussions sobre la mateixa. Sobre aquesta mancança sovint es fan declaracions sobre llocs de treballs, ús de propietats municipals i competències urbanístiques, que legítimament són opinió de part, però que demanen de la ciutat una reflexió més profunda, contrastada i que incorpori totes les variables, costos socials inclosos.

Un exemple seria la deficient gestió de les zones d'aparcament d’aquests centres que generen grans embussos circulatoris al seu voltant i que necessiten grans inversions en diner públic i que en cap cas figuren entre les despeses a incórrer per part de les mateixes empreses. L'externalització de costos empresarials repercuteix positivament en els comptes de resultats d'aquestes empreses però, en sentit contrari, els envia a la resta de la societat, sigui en forma d'embussos o de grans infraestructures que ha de realitzar i assumir l'Administració.

 

Mataró se'n va adonar tard del problema. Inicialment es va cercar el remei amb les àrees de vianants i amb la creació de més aparcaments dins la trama urbana. S'ha buscat la instal·lació de grans magatzems, o ajudant a l'agrupació de botigues independents en una unitat espacials properes als eixos comercials. D'aquí va néixer la proposta del Corte Inglés, però es van desmuntar naus industrials que la mateixa administració havia protegit anys abans, generant polèmiques interminables amb decisions del planejament, en molts casos contradictòries.

Arribats a aquest punt i havent començat a contactar amb actors del Pacte de Comerç ens trobem amb què els problemes hi són, no s’ha superat la dicotomia entre grans superfícies vs. petit comerç. Hi ha reivindicacions com zones del centre certament deteriorades (plaça de les Tereses), una deficient senyalització dels eixos comercials i falta de places d’aparcament. Cal recolzar col·lectius com Unió de Botiguers i molts d’altres, escoltar les seves reivindicacions i continuar amb la feina que es fa des de la regidoria de Promoció Econòmica en aquest sentit i en el marc d’allò establert al Pacte de Comerç.

Ara és el moment de redreçar la política de comerç, cal posar sobre la taula un projecte de rellançament del casc antic tant des del punt de vista urbanístic, comercial, d´espai urbà, cultural i patrimonial. A aquest respecte, als pressupostos i fruit de la nostra acció política, hi ha partides d’inversions previstes per l’eix comercial del centre.

I a partir d’aquí, ens toca reactivar el centre de la ciutat perquè actuï com a força tractora de visitants i inversors. Potenciar el casc històric, com passa a la ciutat de Girona, magnífic, i posar al mapa els seus elements patrimonials. Deixar un centre obert i amable, fomentant l’instal·lació de comerços de qualitat, delicatessen i artesanals que facin encara més agradable i atractiva la zona. Ens toca fer del casc antic una zona de comerç i restauració a l’aire lliure, centre d’arribada de mataronins que passegen, visitants de fora, turistes...si és bonic, animat i comercial s’hi quedaran i en parlaran.

Toca apostar per afavorir un model comercial òptim per a la  ciutat i garantir el seu creixement com a motor econòmic i element de  cohesió social i territorial. I tenint clar aquest concepte, aquesta idea i concepció de ciutat també tocarà valorar possibles ampliacions de centres a la perifèria, que segur que estem segurs podran complementar l’oferta comercial i aportaran prosperitat en forma de visitants i llocs de treball.

Des del Partit Demòcrata de Mataró estem disposats a aportar enginy, imaginació i treball per aconseguir que el casc antic i tots els eixos comercials, esdevinguin autèntics punts neuràlgics de la ciutat. 

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive