Una vida dedicada a revitalitzar la cultura mataronina

El dramaturg i promotor cultural Josep Fradera (Mataró, 1924), és distingit avui dilluns, dia 25, amb la Creu de Sant Jordi en honor la seva trajectòria en el camp cívic i cultural. Fradera és una de les 63 personalitats que reben avui aquest guardó, de mans del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en un acte solemne que té lloc aquest vespre al Liceu de Barcelona, en plena diada de la Mercè.

“No hauria pogut dir mai que no a aquest guardó, perquè la vanitat humana no te límits i, sobretot, perquè sé que és un grup d'amics qui ho ha promogut i això em fa molt feliç”, explica Fradera, en plena forma als seus 82 anys. “No sé exactament qui hi ha entre aquests amics, però ho sospito”, afegeix. No els vol anomenar per por a deixar-se'n algun. Si d'alguna cosa es pot enorgullir és d'haver-ne fet un munt, d'amics, al llarg de la seva extensa i prolífica carrera en l'àmbit cultural i polític, amb la ciutat de Mataró gairebé sempre com a principal receptora de les seves iniciatives. Director del Film Ideal Club, fundador de l'escola Anxaneta, president d'Òmnium Cultural, secretari dels alcaldes Joan Majó (amb qui posteriorment va anar al ministeri d'Indústria) i Manuel Mas, regidor de Cultura, autor d'una vintena d'obres de teatre, crític cinematogràfic i teatral, treballador a Aigües de Mataró, futbolista amateur... Un currículum impressionant que el converteix en un personatge multidisciplinar i difícil de classificar.

“Acostumo a dir que soc un tastaolletes cultural, a qui agrada picar una mica d'aquí i d'allà”, comenta Fradera, qui defineix la seva tasca “una manera de col·laborar amb la meva ciutat, que me l'estimo molt”. Reconeix que a la dècada dels 50 i els 60, quan era l'època d'”entrar a fer política clandestina”, el va frenar la responsabilitat de tenir muller i quatre fills: “Si hagués entrat en política, segur que ens hauria tocat el rebre a mi i els meus, i això no m'ho podia permetre”. Per això, va decidir dedicar els seus esforços a la vida cultural de la ciutat, fer de tastaolletes i intentar “deixar petja allà on podia pel bé de la cultura mataronina i catalana”.

Cinema i pedagogia: Fradera va ser cofundador del Film Ideal Club l'any 1957, un cinefòrum que, a més de portar a Mataró el cinema de vanguàrdia del moment. “Vam tenir la sort d'ensopegar amb l'època del neorrealisme italià; les pel·lícules que projectàvem suscitaven molts comentaris d'ordre polític i social”, recorda Fradera. Els debats a cada sessió van ser una escola per aprendre a parlar en públic, a acceptar la controvèrsia i a perdre la por a expressar la pròpia opinió. “S'hi podien discutir coses de les quals al carrer ni se'n podia parlar”, resumeix el dramaturg.

La primera escola catalana i democràtica: L'any 1965 es fundava l'Anxaneta, la primera escola “catalana i democràtica” de Mataró, en paraules de Fradera. El centre va començar les seves activitats al “piset”, un pis del carrer Sant Pelegrí que acollia dos cursos, i després es va traslladar al Camí Ral. “Hi vaig portar els meus fills petits des de bon principi. Quan s'acabava l'estiu, desitjaven tornar a l'escola, cosa que a mi mai m'havia passat en el període escolar”.

Incorporació del català a l'escola: Fradera va ser el segon president de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, en una època en què “ningú volia aquest càrrec”, assegura. Com a president, Fradera va jugar un paper molt important en la incorporació del català a l'escola: va aconseguir que els professors de català fossin retribuïts com els corresponia. Va fer que l'administració local s'hi impliqués, aprofitant els aires de renovació que es vivien a l'època. “Els vaig dir als de l'Ajuntament: ‘Mireu, les coses canviaran ben aviat, així que serà millor que tots intentem quedar bé”.

A Mataró i a Madrid: Fradera va fer de secretari dels alcaldes Joan Majó i Manuel Mas. Quan Majó va ser nomenat ministre d'Indústria, el va trucar perquè li fes de secretari a Madrid “No fotem, Joan, no pot ser de cap manera”, va ser la primera resposta de Fradera, reticent a dedicar tot el seu temps a la política. Els dots de persuasió de Majó el van acabar convencent. A Madrid, Fradera va fer amistat amb personatges com Narcís Serra, Raimon Obiols o Romà Cuyàs. “Al ministeri responíem en català les cartes que ens venien de Barcelona. Recordo a totes les secretaries queixant-se: ‘Tanta obsesión con que tenemos que aprender en inglés y ahora nos toca responder en catalán', deien”.

El Monumental: Al tornar de Madrid, l'any 1989 va assumir la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, on hi va entrar com a independent. Des de la regidoria va establir una relació “sincera” amb el món cultural mataroní ja que, després de tants anys d'activitat, “sabia de quin peu coixejava tothom”, com ell mateix explica. Durant aquella legislatura, es va inaugurar el Teatre Monumental, “amb totes les seves virtuts i defectes”. Tot i que no vol opinar sobre l'actual gestió cultural de la ciutat, “per no molestar a ningú”, reconeix que Mataró “necessitaria un teatre nou, amb tots els ets i uts. Però sempre topem amb el mateix: els diners”.