Una tradició que passa de pares a fills

Vuitanta expositors, vuitanta històries diferents. I és que darrera de cada parada de la Fira del Càntir hi ha persones que dediquen la seva vida a aquest art, un art que passa de pares a fills i que en moltes ocasions reuneix diverses generacions en un mateix ofici. “Vaig aprendre a fer servir el torn del meu pare, i ara el meu fill i i el meu nét també s'hi dediquen” explica el terrissaire Francisco Robles, de la Família Artesana Robles d'Almeria.

Francisco Robles fa ja trenta-cinc anys que visita el municipi d'Argentona per aquestes dates i des de fa quatre temporades, l'acompanya el seu nét de divuit anys, que també porta el nom del seu avi. El jove va acabar els seus estudis obligatoris i va començar a aprendre l'ofici de la família. En total, la família Robles fa unes deu fires cada any i aquesta possibilitat de viatjar és un dels atractius de l'ofici, segons diu el més petit d'aquesta família terrissaire: “M'agrada visitar diversos pobles i conèixer gent diferent. Encara es pot dir que sóc un aprenent, però tinc pensat dedicar-me sempre a això”.

En el mateix carrer, està situada la parada de Cerámica Fraile de Toledo. El seu responsable, Miguel Ángel Fraile, exposa en aquesta fira des de 1994, i com molts artesans, l'ofici també li ve de família: “Al meu pare se li donava molt bé el dibuix i moltes de les decoracions de les nostres peces són dissenys seus” diu Fraile. Aquest terrissaire de Toledo explica la bona relació que tenen els artesans de la fira entre ells, ja que coincideixen moltes vegades als diferents municipis on exposen. “Ens ajudem molt entre nosaltres”, explica Fraile. “Aquest any, la majoria no estem conformes amb la nova ubicació a Argentona, perquè tot i que nosaltres estem ben situats, molts companys han quedat una mica aïllats”, afegeix Fraile, demostrant així el seu companyerisme.

La fira, que compta amb un total de vuitanta expositors, reuneix artesans de molts indrets d'Europa i d'Espanya, malgrat que també hi ha una gran presència d'artesans catalans. Aquest és el cas de la parada de Mercè Barberà, ceramista de Granollers. La seva empresa es dedica a la reproducció de ceràmica catalana, tot i que concretament se centren en la decoració de les peces. “De moment la pluja ens està fent anar una mica malament les vendes”, comenta Barberà en el segon dia de fira. La ceramista es queixa de la ubicació que els ha tocat enguany, ja que fins i tot la pluja els ha inundat la parada.

Al final de la fira però, els artesans estan globalment satisfets de la seva estada a Argentona. Ja en les darreres hores d'exposició, es pot veure Francisco Robles amb un gran somriure als llavis: “Durant el cap de setmana han millorat molt les vendes, sembla que, un any més, marxem amb un bon record d'aquesta fira” diu. Arribada la nit, els artesans recullen les parades i es preparen per tornar a casa. El cansament per la feina ben feta els acompanya en el viatge.