Una noia excepcional

Ja fa uns quants anys, abans de dedicar-se públicament a la política, l’Oriol Junqueras col·laborava amb el diari Avui escrivint-hi, en la seva qualitat d’historiador, una columna periòdica. Al respecte, recordo que entre els molts escrits que vaig poder llegir-li, n’hi va haver un, intitulat Una noia excepcional, que em va cridar l’atenció més que els altres. En ell, l’actual president de ERC repassava molt breument la vida d’una de les dones “més excepcionals del darrer mil·lenni”: Elionor d’Aquitània (1124–1204). Entre moltes altres coses, l’escrit deia, referint-se a Elionor, que “tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d’un poema d’amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom el Trobador”. Com a conseqüència de la curiositat que va provocar-me, no fa gaire vaig comprar (gràcies a la traducció que n’ha fet l’editorial Acantilado) la biografia de referència que, d’aquesta “noia excepcional”, va escriure, a finals dels anys 60, la gran historiadora francesa Régine Pernaud. Ara, després d’haver-la llegit, no puc menys que donar les gràcies a l’Oriol Junqueras per haver-me posat la mel als llavis. Per això, com a mostra d’aquest agraïment, m’he permès la llibertat de manllevar-li el títol del seu escrit; títol que, després de llegir el llibre, em sembla més encertat que cap altre possible.

En el pròleg, Régine Pernaud explica que “no he querido cargar el libro con notas y referencias, sino que cito las fuentes al final del volumen. He de aclarar, en todo caso, que en los diálogos y palabras expuestos no hay ni una frase ni una palabra que haya inventado. Todo se ha tomado de textos de la época. Baste decir que la presente obra no es, en modo alguno, una novela, sino que, siguiendo paso a paso una vida novelesca, si es que lo fue, se trata tan solo de un trabajo de tipo histórico”.

I tant que ho va ser una vida de novel·la! Apassionant com cap altra. Durant 336 pàgines, Pernaud repassa, seguint la vida de la que fou dues vegades reina -primer de França i després d’Anglaterra-, un ampli període de la baixa edat mitjana: el Palau de l’Ombrière, la llengua d’oc, la lírica dels trobadors, el cant dels joglars, els dominis personals del rei França, el Palau de l'Illa de la Cité, la vida a la cort, el naixement d’un nou estil arquitectònic a l’abadia de Saint-Denis, la caiguda d’Edessa, la segona croada, l’esplendor de Constantinoble, el Principat d’Antioquia, el paper de l’església, les intrigues polítiques, els ducats d’Aquitània, Bretanya i Normandia, els comtats d’Anjou, Blois, Tolosa i Xampanya, la corona anglesa, el Palau de Westminster, el Tresor Reial, el ducat de Cornualla, el castell de Tintaguel, llegendes de mags i cavallers, la ciutat favorita dels ducs d’Aquitània, la cort de Poitiers, festes i torneigs, dansa i poesia, multitud de personatges històrics, mil i un viatges per terra i per mar, infinitat d’anècdotes que ens fan veure que l’època medieval no va ser, en absolut, tant fosca com ens han volgut fer creure i, per damunt de tot, una dona amb una personalitat extraordinària que, segons expliquen les cròniques d’aquells temps i les cançons dels poetes de l’amor cortès, “era tant culta i tant bella!”.