Una esperança desfeta

El projecte d'Immigrasons parteix d'una bona idea: es demana a catalans que han emigrat a l'Argentina i a argentins que han emigrat a Catalunya que expliquin el que ha suposat per a ells aquest obligat “canvi d'aires”, i quines cançons són les que els retornen mentalment a la seva terra de naixement. Les cançons esmentades pels testimonis són la base de l'espectacle, i entre tema i tema –peces més o menys tradicionals d'ambdós països revisades de dalt a baix pels sis músics, també meitat catalans i meitat argentins, que capitanegen Raül Fernández i Ernesto Snajer– es projecten en una pantalla les declaracions recollides.

Però se'n podria haver tret molt més suc. D'entrada, pel reduït repertori preparat per la banda: poc més d'una hora de durada –comptant les projeccions de vídeo–, i els dos bisos van ser cançons ja interpretades durant el concert. Després, perquè la veu de Sílvia Pérez Cruz va quedar massa sovint tapada per l'excés de volum d'alguns dels instruments; a la cantant cal posar-li totes les qualificacions: progressa adequadament pel que fa als colors de la seva veu i a la versatilitat dels registres que pot interpretar, però necessita millorar la manera d'estar dalt l'escenari i sobretot la connexió amb el públic. Els instrumentistes es perden en moltes fases del concert en un excés d'experimentació musical i algunes versions sonen molt brusques musicalment parlant.

El balanç de cançons argentines versus cançons catalanes també va resultar molt desequilibrat: només quatre temes van sonar en català, cosa curiosa en un espectacle com aquest, nosaltres que arrosseguem aquesta fama de tenir un repertori ampli de cançons melangioses i enyoradisses. El noi de la mare, L'emigrant, el poema de Pere Quart Corrandes d'Exili en la musicació que en va fer Lluís Llach, i la cançó Menuda de Serrat –que poc té a veure amb el fet migratori, però que van triar pel gran coneixement que es té del Noi del Poble Sec a l'Argentina– van ser les escollides en un recital, com diem, marcat per peces argentines com Laura va o La nochera, i pels tangos, amb Loca al capdamunt.

Hi ha un vers del Corrandes d'Exili que resumeix segurament el sentir de molts immigrants en el moment de marxar de casa seva: “Una esperança desfeta...”. Aquesta esperança que es va desfer també va ser una mica present en el concert del Clap, al veure tan de talent dalt l'escenari que no acabava de ser del tot aprofitat. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval vicodin overre